Art

Absis pòstum de Pujolboira

El pintor va morir sobtadament fa poc més d’un any, treballant en un mural per a l’església de l’Estartit que acabarà Cathrine Bergsrud, pintora noruega establerta al Penedès

El pintor Ramon Pujolboira va morir el 7 de setembre de 2019 mentre treballava en el seu darrer projecte: un mural de gran format per a l’absis de l’església de Santa Anna de l’Estartit, que va quedar inacabat. Un ictus l’havia enxampat dies abans, a finals d’agost, acabat de baixar de la bastida del seu estudi d’Albons mentre donava les seves darreres pinzellades a l’obra, que va quedar a mitges. I la incògnita sobre la finalització de la pintura, encarregada pel mossèn Josep Barcons a Pujolboira al 2017 després que finalitzés l’absis de la parròquia d’Albons, es va mantenir alguns mesos, fins que la pintora noruega Cathrine Bergsrud, resident des de fa tres dècades al Penedès, va assumir el “repte” de completar-la.

Bergsrud ha fet tota una immersió, des de principis d’estiu, al taller de Pujolboira. Ni tan sols el coneixia, però la vídua del pintor, Carme Jornet, la va anar a buscar després que altres deixebles i amics declinessin la responsabilitat i li recomanessin el nom de la pintora noruega, especialitzada en pintura figurativa i retrat.

La missió ha estat feixuga, perquè d’una banda disposa de diversos croquis i estudis previs en profunditat sobre la composició, personatges i elements. El mural, que farà uns 11 metres d’amplada per 3,65 d’altura, representa l’escena bíblica del baptisme de Jesucrist en un riu Jordà que Pujolboira va reconcebre a la desembocadura del Ter, amb les illes Medes a l’horitzó i un paisatge centrat en l’Empordà. Però la pintora ha hagut d’adaptar-se a l’estil i la tècnica de l’acrílic –ella s’ha destacat sobretot en l’oli.

“Va deixar el llistó molt alt i no pretenc imitar-lo”, deixa clar Bergsrud. Però ha hagut de variar, per exemple, la planificació del pintor, que volia deixar les figures de Jesús i Joan el Baptista per al final. Ella ha començat per aquí per relligar la transició de colors entre el nou fragment seu i el que Pujolboira va deixar pràcticament enllestit. En aquest darrer només resten alguns detalls pendents, com ara alguns còdols de riu, que sí deixarà inacabats, per no alterar la feina del pintor.

A punt a finals d’any

L’estrena de la pintura estava prevista per a aquesta tardor, dins els actes de celebració del centenari de la parròquia de Santa Anna, reconstruïda el 1920 a iniciativa de l’indià Pere Coll, però que romania amb l’absis en blanc. El mossèn, Josep Barcons, ha impulsat una recollida de fons que ara volen estendre a les donacions de veïns i negocis, a través d’una carta que remetran a totes les llars de l’Estartit. Els preparatius per a la instal·lació començaran a finals de mes, amb la idea que es presenti el 13 de desembre, festivitat local de Sant Llúcia.

El tercer mural religiós del pintor a les comarques gironines

Ramon Pujolboira, nascut a Barcelona però establert a l’Empordà des del 1974 –primer a Ordis i dos anys després a Albons–, va destacar pel paisatgisme i, tot i el seu marcat agnosticisme, pels murals religiosos de gran format. La seva obra magna va ser l’absis de l’església de Santa Coloma de Farners, als anys 90, un altre projecte que volia completar amb les petxines i la cúpula, i que en el seu moment havia quedat aturat per les humitats que afectaven a les parets. Un cop resolt el problema, 25 anys després, les figures dels quatre evangelistes són pràcticament a punt, explica la seva vídua, Carme Jornet, que també voldria reactivar el projecte quan completin la instal·lació de l’Estartit.Més recent va ser el mural per a l’església d’Albons, el seu poble adoptiu, que va completar al 2017, amb una escena inspirada en el Sant Sopar de Crist i els apòstols, però amb un paisatge empordanès presidit pel Montgrí que tant valorava i contemplava cada dia des de casa seva i el seu estudi.Per als murals d’Albons i l’Estartit, en comptes de la tècnica tradicional al fresc, el pintor es va decantar per grans llenços i pintura acrílica, que posteriorment s’adossen en una estructura de fusta muntada sobre la paret. D’aquesta manera, a banda de simplificar el procés de pintat, es pot garantir una major durabilitat de l’obra i minimitzar problemes amb les humitats a les parets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona