Llibres

Aplacar l’emoció

Josep M. Fonalleras s’estrena en poesia amb ‘L’estiuejant’, un llibre en què les eines formals esculpeixen la intensitat de l’experiència

A la portada de L’estiuejant (Edicions Vitel·la), un quadre de Leonard Beard mostra un home sol assegut d’esquena a nosaltres en un llarg banc que ofereix vistes a una estreta franja de llum oberta a la paret que té al davant. Com un d’aquells visors a les cabanes d’observació ornitològica, el món al qual té accés aquest solitari contemplatiu no és sinó una porció delimitada des de la qual pot mirar sense ser vist; un fragment emmarcat del qual, però, ja no pot formar part. Aquesta mirada objectivada en la distància i la soledat del recer és la que unifica la veu que parla a L’estiuejant, el primer llibre de poesia del fins ara narrador, novel·lista i articulista Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959).

Reunits primer en forma de plaquette íntima, els poemes que ara ha aplegat en llibre van ser escrits entre la primavera del 2018 i la d’aquest mateix 2020, i tot i reflectir experiències personals s’han transformat en el procés literari en una altra cosa, d’acord amb la prescripció de Wordsworth segons la qual la poesia és “l’emoció recuperada en la calma”. Forma i distanciament eviten caure en una sentimentalitat que Fonalleras tem més que un vers banal i que ha doblegat a còpia d’una obstinada contenció. “La tristesa es transforma en una eina / per treballar, com ho són pel fuster / una barrina, un martell, / un ribot, una serra”, diu en un dels poemes, a través del qual ha descobert, diu, una intensitat d’escriptura insòlita fins ara. “En poesia, a diferència de la prosa, ets com un orfebre que treballa amb una lent d’augment: hi encastes la pedra i tot s’amplifica”, comenta l’escriptor, que admet haver bregat amb un material molt sensible, tant en l’aspecte personal com formal, i que és a còpia d’anar-lo modelant com un tascó al banc d’un fuster que “s’aconsegueix transformar uns instants íntims en fets transcendents i que, al mateix temps, puguin ser compartits pels altres”.

Organitzat en dues parts, separades pel llarg poema ‘Sarabanda de l’any vint’, que serveix d’eix, L’estiuejant és ple de detalls en aparença trivials: un viatge, un sopar, una cançó escoltada, un ram de mimoses o una fotografia del pare descoberta damunt un moble, però és d’aquestes foteses que sovint s’alimenta l’experiència. “Davant del buit, retens totes les coses / evanescents: grills, un ball, una font”, escriu a ‘Una bougatsa’, un pastís calent de mel i sucre, típic de països mediterranis, dins el qual quedarà pres un dels innombrables “moments fulgurants” que regala el llibre, d’un to elegíac que no nega, malgrat tot, la plenitud de l’experiència viscuda. És la mirada poètica, en tot cas, qui engrandeix l’anècdota, el detall anodí, i el torna transcendent, a vegades amb fils interns que contribueixen a la cohesió del sentit. “El treball minuciós i concentrat de la poesia afavoreix aquests lligams d’un poema a un altre”, raona Fonalleras, que ha tingut molt presents les veus de Carner i Vinyoli, evocades al llarg del llibre de manera explícita i implícita, junt amb Amikhai, Szymborska o Auden. També s’hi fa present la passió per l’art (Balthus, Giotto, Bill Viola), que en tot cas formaran part d’un llibre proper que editarà L’Avenç, Tot el que hi veig.

Entre les postals del primer bloc i els viatges del segon, ‘Sarabanda de l’any vint’, que formalitza el desconcert davant la pandèmia, representa una dramàtica cesura, un temps suspès que aboca tothom igual a la mort. “Recordo que un dels anuncis institucionals que passaven per la televisió en els moments més durs del confinament tenia de fons la Sarabanda de Haendel, la mateixa que sonava a Barry Lyndon quan se li moria el fill, i aquella sensació de pesantor, de pastositat, se’t ficava a dins.” Potser no és el primer ni l’últim poema que haurà inspirat el virus, però aquest ja és, des d’ara, un dels més memorables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda