Lectora de tot i força

Teresa Duran i Armengol va rebre ahir al vespre el 24è premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català. Als 70 anys, aquesta escriptora, il·lustradora, pedagoga, traductora i crítica literària, que ha dedicat bona part de la seva extensa i ara premiada trajectòria a la literatura infantil i juvenil –és autora d’un centenar de llibres–, és una dona vitalista, que transmet energia, passió i un peculiar sentit de l’humor. “Encara no entenc per què m’han donat aquest premi, jo no ho hauria fet. De fet, la persona a qui li ha fet més il·lusió és a la meva mare, que d’aquí a dos mesos farà 104 anys. Quan va saber que me’l donaven, va dir: «Ara sí que puc dir que va valer la pena parir-te!».”

El premi Trajectòria no és el primer reconeixement que rep –el 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi–, però sí que certifica que alguna cosa està canviant en el món cultural, poc predisposat històricament a reconèixer la importància que té la literatura infantil i juvenil, sempre vista com la ventafocs de les lletres. “També cal dir que aquest és un fons bibliogràfic que ha anat creixent amb els anys. Quan jo era petita, hi havia pocs llibres per a la mainada, encara menys en català i tots en blanc i negre”, recorda Duran, que es declara per sobre de tot lectora “de tot i força” i una enamorada dels llibres. “Jo vaig créixer en una casa sense cotxe ni televisor, però que estava plena de llibres de tota mena, i els he vist expandir-se”.

I defensa amb orgull el llibre infantil: “Entre els llibres per a infants, hi ha de tot, tant ficció com no-ficció, històries de dinosaures i de Catalunya, aventures de guerrers i de princeses fleumes, atles i abecedaris... I no s’han de menysprear els abecedaris, perquè realment són autèntics best-sellers universals, molt més que els llibres de Ken Follett.” “Els llibres són tot un món”, conclou l’autora de Joanot de Rocacorba (premi Josep Maria Folch i Torres 1982) o El pitjor llop (premi de la crítica Serra d’Or 1995), que ha col·laborat també amb revistes infantils com ara Cavall Fort i El Tatano, a més de dirigir durant anys Faristol, publicació especialitzada en literatura infantil i juvenil.

“La il·lustració és molt important en un moment de gran cultura audiovisual, perquè el llibre ho concentra tot i d’una manera molt manipulable per al nen”, diu, i està convençuda que el llibre té un gran futur en aquest mon de pantalles: “Per a mi la dicotomia pantalla/llibre sí que existeix, però d’una manera complementària, no com si fossin dues coses antagòniques o enemigues. Verne i Salgari havien de fer grans descripcions perquè a la seva època gairebé ningú no havia vist un desert o un oceà. Ara, gràcies al cinema, tots sabem fins i tot com és un tsunami, així que l’escriptor necessita moltes menys paraules per situar el lector.”

Teresa Duran continua molt activa: “Estic treballant en un recull de rondalles populars d’arreu del món sobre savis i ximples. I a la Setmana del Llibre en Català he comprat uns quants llibres, així que tindré força feina per fer-ne les crítiques.”