Cultura

Noves excavacions vora la basílica de Castelló

S’ha iniciat una altra campanya d’excavacions al costat sud de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries, a la zona del carrer Carbonar. S’espera localitzar-hi restes relacionades amb la fase romànica de l’edifici, molt probablement del cementiri que es va establir a l’espai de la sagrera entre els segles XI i XII. La nova campanya s’emmarca en el projecte quadriennal de recerca arqueològica 2018-2021 “La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries. L’evolució dels edificis culturals (segles VIII-XV)”, fruit del conveni de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Empordanesos i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, a través del Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. Té també la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya i de la Fundació Institut Ramon Muntaner.La bona disposició de la propietat del Palau Macelli permet excavar un espai ran de l’església, a tocar de la porta del carrer que porta aquest nom. Amb aquesta recerca es tancaria la seqüència de les fases d’ocupació de l’espai més immediat als temples, a l’espera de poder actuar, en un futur, a l’interior de l’església. Sabem, tal com va demostrar la prospecció amb georadar feta l’any 2007, que en els seus fonaments es troben les restes de les esglésies preromànica i romànica i, qui sap, de l’edifici funerari o de culte del segle VIII dC.Amb aquesta ja serà la cinquena intervenció arqueològica impulsada per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Els primers treballs, portats a terme els anys 2006, 2017, 2018 i 2019, foren els que varen posar en evidència la importància arqueològica d’aquest espai i de la necròpolis altmedieval, ubicada a l’antic puig Salner, una de les principals elevacions geogràfiques que conformen l’entorn natural de la població de Castelló d’Empúries i uns dels turons damunt dels quals es va fundar la població.Les diferents intervencions arqueològiques realitzades fins ara al jaciment arqueològic del solar nord de la Basílica de Santa Maria promogudes pel Museu d’Història Medieval de Castelló d’Empúries han tret a la llum una vintena d’enterraments i tombes, en una àrea amb indicis d’ocupació ja entre mitjans del segle VIII i principis del segle IX dC, i que és utilitzada com a cementiri fins ben entrat el segle XIX.La Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya va tenir en compte l’interès de les primeres troballes i l’any 2018 va aprovar i subvencionar el projecte de recerca presentat per l’Institut d’Estudis Empordanesos a la convocatòria del quadrienni 2018-2021, amb la col·laboració del Museu d’Història Medieval i de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.Aquest important projecte de recerca històrica i arqueològica està dirigit per l’arqueòloga Anna Maria Puig Griessenberger, presidenta l’IEE, i està format per un equip multidisciplinari d’investigadors que intervenen tant en el treball de camp com en el de la recerca que se’n desprèn. Integren l’equip l’arqueoantropòloga Bibiana Agustí, l’arqueòleg Joan Frigola i el documentalista Josep Ma. Gironella, i compta també amb la col·laboració de Jordi Canet, tècnic responsable del Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. Està previst que els treballs de l’excavació arqueològica durin fins el dia 7 d’octubre i no afectaran al trànsit de vehicles del carrer Carbonar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La confraria de pescadors de Tossa, entitat cultural

Tossa de mar

El secretari de Gardel

La Bisbal d’Empordà

Buhos publicarà el 6 de novembre seu nou disc, ‘El dia de la victòria’

Barcelona

Un banquet rural

barcelona
Dels de veritat
Crítica
música

Dels de veritat

Quim Corominas celebra 50 anys d’art amb la seva antològica més personal

Quim Corominas celebra 50 anys d’art amb la seva antològica més personal

Girona

2022, l’any del CaixaForum a València

barcelona

La veu d’un trauma

BARCELONA

Els pares se separen

Barcelona