Cinema

Jaume Roures

Productor audiovisual

“Al final tot consisteix a no posar-se límits”

La pandèmia ens va fer aturar 46 rodatges, i aixecar-los és una feinada fora mida”

Soci fundador de Mediapro, Jaume Roures (Barcelona, 1950) ha produït Rifkin’s festival, que abans-d’ahir va inaugurar el Festival de Sant Sebastià. No ha dubtat a reprendre la col·laboració amb Woody Allen d’anys enrere en uns moments difícils per al cineasta. Amb Mediapro ha demostrat que es pot pensar en gran des de Barcelona: té 62 empreses i dona feina a 7.000 persones. Ho comenta en una entrevista a aquest diari, en què parla també dels dramàtics efectes de la pandèmia –la seva productora va aturar 46 rodatges– i de l’actualitat política catalana.

Sense Mediapro, no hauria existint ‘Riskin’s festival’?
No, jo crec que Woody Allen té personalitat i recursos per fer pel·lícules. Una altra cosa és que després de quinze anys de conèixer-nos, de col·laborar, se sent còmode amb nosaltres i nosaltres amb ell. De vegades es construeixen relats que no són certs. Es va voler identificar el #MeToo amb el fet que no fes una pel·lícula l’any anterior, i jo em vaig afartar d’explicar que no feia una pel·lícula perquè estava escrivint les memòries. Si no, aquesta l’haurien fet un any abans. Però després els relats s’imposen a l’imaginari.
No està d’acord amb l’afirmació que Mediapro ha ajudat Woody Allen en un moment en què tothom li està donant l’esquena?
No, torno a dir el mateix, és un geni, i els genis poden desenvolupar-se solets. I si tenen bons col·laboradors, millor per a tots.
Per què creu que tanta gent li ha donat l’esquena per unes acusacions de les quals ha estat absolt en dos judicis?
Més enllà dels judicis, en les seves 49 pel·lícules Woody fonamentalment ha treballat amb dones, ha creat personatges potentíssims, però cap d’aquestes dones ha dit res. No les he comptat, però estem parlant de desenes i desenes, dones poderosíssimes, i trenta o quaranta anys després, cap d’elles ha dit res, quan tothom ha anat explicant històries diverses. Em sembla que, més enllà dels judicis, això és una garantia. A més, durant tot aquest procés, ha adoptat dues nenes. Si hi hagués proves o algun dubte sobre la seva actitud no hauria pogut fer-ho. S’ha construït un relat, es demostra un cop més que els Estats Units viuen amb aquest fals puritanisme, perquè és hipocresia, amb conseqüències nefastes per a la gent, i en aquest cas per a la cultura.
Hi ha actors que, en privat, reconeixen que no el consideren culpable, però que si treballessin amb ell tindria conseqüències en les seves carreres. Mediapro ha assumit riscos per produir el seu film, mes enllà dels econòmics?
Nosaltres mai hem viscut amb aquesta hipocresia, no només en el cas del Woody. Quan nosaltres fem Les clavagueres d’Interior [documental dirigit per ell mateix el 2017] ja sabem que tindrà conseqüències, però sempre hem tingut una línia coherent i homogènia en el que implica defensar la dignitat de les coses.
Deia quan vau fer fer ‘Vicky Cristina Barcelona’ que la vostra relació és de mútua confiança, més enllà de contractes. Encara ho és?
Tenim una relació de confiança, que al final és el que val, perquè pots firmar papers i després passa el que passa. Té a veure amb compartir criteris, maneres de treballar... i això funciona. Abans de la pandèmia parlàvem de rodar la seva pel·lícula número 50 a París, i li feia molta il·lusió. És la nostra intenció participar-hi, el que no sabem és què passarà amb la pandèmia, jo no soc dels optimistes, i els rodatges ara són molt complicats. La pandèmia ens va fer aturar 46 rodatges, entre sèries, programes i pel·lícules, i aixecar-los és una feinada fora mida. És molt difícil controlar un rodatge amb 40 persones implicades. Pràcticament ho estem recuperant tot, però és molt més problemàtic, molt més car... Crec que encara ens quedaran uns anys de treballar així Una altra cosa és que Woody farà 86 anys i s’ha de cuidar molt.
‘Rifkin’s festival’ és una pel·lícula més melancòlica i pessimista que altres treballs de Woody Allen. La situació que viu l’ha afectat?
Jo no la veig pessimista, la veig molt sensible, més enllà del que vol explicar del cinema. Jo ja firmaria estar tan encantat de la vida, optimista i amb perspectives com està ell als 85 anys.
Explicava Woody Allen que va ser ell que va escollir rodar ‘Rifkin’s festival’ aquí a Sant Sebastià. Com va anar?
Ho recordo perfectament perquè em va sorprendre, va dir: “Vull fer la pel·lícula a Sant Sebastià.” I jo he de confessar que m’hauria fet gràcia tornar a Barcelona, però és que Sant Sebastià era el marc ideal per a aquesta pel·lícula. No vam mirar un mapa, ell ho tenia clar. No vam posar la condició que fos a Espanya, si hagués dit Venècia o Canes, ho hauríem fet allà. Em molesta que es digui que hi ha una mena d’acord amb les institucions. A Sant Sebastià no li fa falta per atraure turisme, no ens van fer venir aquí per fer una pel·lícula postal. És un d’aquells relats que al final s’acaben imposant.
Woody Allen és una persona tan modesta com sembla pel que diu? Diu que quan plegui de rodar ningú el trobarà a faltar...
És una persona normal, més enllà de que sigui un geni. I és un gran professional, arriba, sap el que vol, ho treu i ja està. Treballes amb molta gent que va canviant, repetint, i és una mostra d’inseguretat. Woody és el contrari, no repeteix les escenes perquè sap què vol i la manera que surti. Vam rodar a Sant Sebastià i vam acabar una setmana abans. Durant tota una època, es va autoretratar amb una imatge d’inseguretat, però després és la mar de normal.
Com està el tema de la distribució de ‘Rifkin’s festival’? S’estrenarà als Estats Units?
Per ara no s’estrenarà als Estats Units. Ja ho sabíem abans de posar-nos-hi, però tenim una distribució molt raonable. Ara veurem amb aquesta situació, amb cinemes tancats, però és la situació que hi ha, no serveix de massa queixar-se.
Mediapro ha demostrat que es pot pensar en gran, que des de Barcelona i Catalunya es pot crear una gran productora internacional?
La mateixa situació objectiva t’ajuda, ara tenim unes superplataformes internacionals que permeten que productes amb qualitat es puguin distribuir immediatament a tot el món, i això són palanques que cal saber aprofitar. Al final tot consisteix a no posar-se límits, a ser ambiciós en el bon sentit de la paraula. Malgrat que els marcs industrials, sectorials i institucionals, a Catalunya i Espanya no ajuden gaire, per no dir gens. La cultura no és només llegir llibres, és un element estratègic de desenvolupament social i econòmic. Els francesos ho tenen clar i ho apliquen. I aquí la cultura és una cosa que està per allà... Té a veure també amb la qualitat de la democràcia. I això és un llast quan vols construir i treballar seriosament. Ni el marc ajuda ni tampoc els mecanismes i normes.
Que The Mediapro Studio tingui la seu a Madrid té a veure amb això?
The Mediapro Studio no té la seu a Madrid, tenim estudis allà i a mig món. La seu de Mediapro, The Mediapro Studio i les nostres 62 empreses tenen la seu a Barcelona i continuaran tenint-la-hi.
Un possible efecte positiu de la pandèmia per a l’audiovisual és el creixement exponencial del consum en plataformes?
No, la pandèmia és un drama social i industrial, i no compensa que en un moment donat hi hagi més audiència i més atenció als continguts audiovisuals perquè la gent és a casa. Industrialment és un drama terrible. Quan pares 46 rodatges, 7.000 persones treballant, tens gent afectada, gent que està a la UCI, no tens mecanismes per recuperar l’activitat... El futbol ha tornat aquí, però no ha tornat a Amèrica i Àsia, i tot el que teníem de producció i de drets continua penjat. No hi ha res positiu aquí. Es deia que amb la represa del futbol es recuperarien les audiències, però no ha estat així, perquè a més hi ha un component econòmic. Ens estem quedant amb els primers impactes econòmics de la pandèmia. No afecta només els primers implicats, és una cadena, tot té conseqüències que no es preveuen. Això és una crisi de la que no sé quan sortirem, però no serà aviat.
Què ens pot explicar de la sèrie sobre la Guerra Civil, ‘A dry run’, que preparen amb David Simon, creador de ‘The wire’?
Crec que tindrem el guió abans de finals d’any. És una minisèrie, en principi de sis capítols, sobre les Brigades Internacionals. Suposo que abans d’un any podríem començar a rodar, però hi ha la incògnita de la situació actual. Les localitzacions seran aquí i a Nova York.
Permeti’m preguntar-li sobre la situació política actual. Veurem amnistia dels presos i solució negociada del procés o això és una quimera?
No voldria dir que sigui una quimera, el que vull dir és que és un procés i l’hem d’enfocar com a tal. Potser no tenim prou força perquè hi hagi una amnistia, però sí perquè hi hagi un indult. El que crec que és un error, com es va demostrar a finals d’octubre del 2017, és voler córrer més enllà de les possibilitats. No vull descarregar les responsabilitats del que ha passat, però la situació és la que és. S’ha de tenir pressa perquè hi ha gent a la presó, però això no és una cosa que puguis resoldre en quatre dies. L’important és que la gent continuï mobilitzada, mentalment i físicament, malgrat la pandèmia, que no ajuda.
No s’han comès errors per part de l’Estat, com no voler negociar absolutament res?
Això no són errors, són línies polítiques que ja havíem d’haver valorat i que hem de continuar valorant. Res del que és important s’aconsegueix fàcilment. A mi no em preocupa tant l’Estat com la gent. L’Estat no el neutralitzes si la gent no simpatitza amb la teva causa, si no es mobilitza... Jo crec que aquest és el principal problema. La resposta de l’Estat ja te la pots esperar, donen pel que donen. Si la gent de les Espanyes estigués mentalment i activament amb una altra actitud, l’Estat no podria fer les bestieses que ha fet o que fa. I jo crec que això és un dels problemes en què ningú s’ha parat a pensar gaire. Si no hi ha això, no hi ha possibilitat de canvi. El més important és que la gent de les Espanyes et miri amb simpatia, es mobilitzi per tu o sigui neutral. O que accepti que el dret a decidir forma part del joc democràtic. Però això és un camí que s’ha de recórrer i li hem dedicat pocs esforços.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA