Música

música

Crònica

La capital de la música surf

En un moment donat de l’actuació de Los Tiki Phantoms al FestiSurf Costa Brava, celebrat dissabte passat al Palau d’Esports de Platja d’Aro, un dels components del grup va agrair al respectable les seves ganes de sortir a passar-s’ho bé en un context que no convida precisament a moure’s de casa. Quan l’oci i la cultura es troben entre els sectors més castigats per la coronacrisi, la banda barcelonina semblava venir a dir que l’oci és un dret i la cultura un bé indispensable en temps d’emergència. I que, al marge d’incerteses i restriccions, sempre hi haurà qui estarà disposat a gaudir-ne.

En deuen ser prou conscients els promotors del FestiSurf. Un esdeveniment que durant vuit edicions ha fet de Platja d’Aro la capital catalana de la música surf, i que enguany s’ha adaptat a la pandèmia canviant d’emplaçament i aplegant a l’escenari del Palau d’Esports dos vells coneguts de la casa com són els propis Tiki Phantoms i els britànics MFC Chicken. Inicialment s’havia anunciat també la presència dels portuguesos TT Syndicate, baixa d’última hora a causa de les mesures sanitàries decretades des de Lisboa.

Van trencar el gel Los Tiki Phantoms amb una posada en escena teatral, incloses les seves característiques màscares de calavera, i un dels repertoris més celebrats del surf instrumental en aquesta banda dels Pirineus. Venien a presentar nou àlbum, un Disco Guateque on porten al seu terreny clàssics de Wham! (Wake Me Up Before You Go-Go) o Concha Velasco (La chica yé-yé). Els van alternar amb encerts de collita pròpia com Locos sobre ruedas o Bala de plata abans d’acomiadar-se amb una lectura surfera de Take on Me (A-ha).

També MFC Chicken venien amb nou disc sota el braç, Fast Food & Broken Hearts, on es presenten amb formació renovada però encara fidels al rock de garatge amb accent del Pacific Northwest. Comandats per l’incombustible Spencer Evoy, els londinencs van basar el seu set en el material recent (Always, Always, Always), van presumir de fons d’armari (Goin’ Chicken Crazy) i van citar les seves arrels amb una atòmica revisió de Dirty Robber (The Wailers).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Josep Maria Sebastian: “Tots els crims són de proximitat... per a algú segur”

campdevànol
música

La cantant kurda Aynur Dogan encapçala el FIMPT de Vilanova i la Geltrú

vilanova i la geltrú
MÚSICA

La periodista empordanesa Georgina Arnau debuta en la música com Genna amb ‘El pacte’

castelló d'E.
art

El ‘Bestiari’ de Carlos Casas porta a Venècia sons i imatges d’onze parcs naturals catalans

venècia
Crítica

Quant n’hem d’aprendre!

música

Cala Vento guanya amb ‘Casa Linda’ els Premis Min al millor disc de rock i al millor disc de l’any

torroella / figueres
guardó

Raimon rebrà el Premi Prat de la Riba 2024 de l'IEC la diada de Sant Jordi

barcelona
Cultura

Mor Feliu Trujillo, prestigiós ceramista artístic d’Esparreguera

TEATRE

Gorina trasllada a ‘Ifigènia’ el dolor de totes les dones sacrificades

BARCELONA