Cultura

Malick i la banalitat

S’estrenen a l’Estat espanyol ‘Knight of Cups’ i ‘Song to Song’, dues pel·lícules filmades el 2012 per Terrence Malick

Els films es van rodar gairebé sense un guió previ i Malick els va construir en un llarg muntatge

Hi ha constància del fet que Terrence Malick (aquell cineasta que va fer-se mític perquè en trenta anys va rodar quatre films d’una gran ambició estètica amb una separació de dues dècades entre el segon i el tercer: Males terres, Dies de cel, The Thin Red Line i El nou món) va rodar el 2012 dues pel·lícules una darrere l’altra (Knight of Cups i Song to Song) poc després haver-ne encadenat pràcticament dues més: L’arbre de la vida i To the Wonder. Pot semblar estrany que, passats vuit anys, Knight of Cups i Song to Song tot just s’estrenin a l’Estat espanyol quasi simultàniament (la primera va ser el 18 de setembre i la segona, el 25) amb una exhibició limitada a poques sales, però, adquirits els drets per la distribuïdora Avalon, també a través de la plataforma Filmin. No només perquè són films de Malick, sinó perquè, a més d’unes quantes actrius-model, entre l’un i altre hi ha un grapat d’estrelles del cinema mainstream actual: Christian Bale, Michael Fassbender, Ryan Gosling, Rooney Mara i, per partida doble, Cate Blanchett i Natalie Portman.

D’entrada, però, les dues pel·lícules van posar-se en circulació força més tard dels seus respectius rodatges, realitzats pràcticament sense un guió previ, de manera que Malick va construir-los durant un llarg procés de muntatge. La presentació de Knight of Cups va tenir lloc el 2015 al festival de Berlín, on va tenir una mala rebuda. Sense participar en cap gran festival, Song to song va fer-se visible el 2017; però, com en el cas de la precedent, amb una distribució poc expandida, una recepció crítica gens entusiasta (tot i que Malick no ha perdut tots els admiradors de la seva poètica visual i del que consideren una experimentació aliena a les convencions narratives) i un cert desinterès del públic d’allà on s’ha estrenat. Havent sigut ja qüestionat per la moralitat capellanesca de To the Wonder, el prestigi de Malick va decaure amb aquestes dues pel·lícules sense acabar de remuntar amb la més recent (Vida oculta, sobre un austríac catòlic que va pagar amb la vida la seva negativa a incorporar-se a l’exèrcit del III Reich) havent-hi entremig una especulació pseudometafísica sobre l’univers (Voyage of time), que ha contribuït a ridiculitzar les pretensions del cineasta.

El cas és que Knight of Cups i Song to song configuren una mena de díptic sobre la banalitat de la societat contemporània amb uns personatges que, formant part del món de l’espectacle, s’hi perden. A la primera, que té com a escenari la ciutat de Los Angeles, un guionista (Christian Bale) transita per un món de festes, lliurant-se al sexe i perdent l’amor que sembla que va viure amb dues dones (encarnades respectivament per Blanchett i Portman) en una temporalitat incerta perquè el film, estructurat amb fragments sinuosos i evanescents que semblen correspondre als records del protagonista, no presenta cap continuïtat narrativa i tampoc espacial. A la segona, ambientada en el món musical d’Austin, Rooney Mara és una guitarrista que s’enamora d’un compositor (Ryan Gosling), però que manté una relació amagada i turbulenta amb un productor (un personatge mefistotèlic encarnat per Michael Fassbender); l’ombra d’aquesta relació pesa en els dos enamorats, que se separen i tenen altres amants, però als quals, enyorant-se, se’ls concedeix l’oportunitat de retrobar-se.

Habitades per cossos gloriosos, que ocupen cases esplèndides i vaguen per espais urbans filmats amb distanciament, totes dues pel·lícules contemplen la societat com un escenari de la banalitat, però és possible pensar que elles mateixes també són banals. Amb la fotografia del mexicà Emmanuel Lubezki, les seves imatges semblen un anunci refinat sense emoció i a penes diàlegs, però bressolades pels monòlegs murmurats i pretesament transcendents dels seus personatges. Tanmateix, a vegades hi ha una espurna de bellesa enmig del buit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Últim i brillant Candel

L’obra pòstuma de Carme Miquel, a Bromera

barcelona
NÚRIA GÜELL
ARTISTA

“Tot l’art és polític”

barcelona

Reformen el Tresor de la Catedral per potenciar el Tapís

Girona

L’Ajuntament de Reus suspèn el Trapezi

REUS
Avinença editorial

Avinença editorial

Barcelona

El COAC rep plànols i croquis de Pericas i Manuel Martín

Girona
Crítica
teatre

Retorn de Cunillé i La Ruta 40 a pauses i ànimes

El sector de l’art, en xoc

barcelona