Cultura

Laurent Binet

NOVEL·LISTA

“No m’interessa gens copiar la realitat”

La història de la literatura és sobretot una cadena, no únicament una cosa d’inspiració

Laurent Binet (París, 1972) ha rebut el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa per Civilitzacions (Ed. 1984 i Seix Barral), una novel·la que explora què hauria passat en la història si l’inca Atahualpa hagués desembarcat a Europa en comptes de la conquesta americana dels exploradors espanyols. Parlem emmascarats a Casa del Llibre.

D’on va sorgir la idea de ‘Civilitzacions’?
Va néixer durant la invitació del Saló del Llibre de Lima el 2015. L’ambient i les descobertes em van fer interessar per les cultures precolombines i la conquesta de Pizarro. Em va resultar fascinant la cultura inca. Quan vaig tornar a casa vaig continuar investigant i, seguint la bibliografia, em vaig plantejar per què una civilització com l’inca havia dominat les altres americanes. També per què Pizarro havia estat capaç, amb pocs homes, de segrestar Atahualpa i per què aquest cabdill no ho havia fet a l’inrevés: per què Atahualpa no va venir a Europa a segrestar Carles V?
És una contrahistòria?
Hi ha diverses paraules per definir-la. Jo n’havia dit ucronia, els britànics parlen d’història alternativa i els universitaris, d’història contrafactual. Les tres opcions m’agraden. No m’interessa gens copiar la realitat.
No sé si sap que un escriptor català, Avel·lí Artís-Gener, ‘Tísner’, va escriure una història semblant, ‘Paraules d’Opòton el Vell’, però amb un asteca.
Avui mateix ho he vist a Twitter. Però si eren els asteques no pot ser la mateixa història [riu]. He descobert també altres coses, a partir de la publicació del llibre, però, i que abans no sabia. N’hi ha un, per exemple, La porta del món, ambientat en un univers més contemporani, en un món on els amerindis van conquerir Europa. Fins i tot he trobat un còmic increïble, Nosaltres, els morts, en què uns inques zombis conquereixen Europa. No soc el primer que ha tingut una idea d’aquesta mena. I m’agradaria, algun dia, poder llegir el llibre d’en Tísner.
Veig que parla dels fascinants diaris de Colom i de Díaz del Castillo. Ha hagut de documentar-se molt per escriure aquesta novel·la o ha utilitzat la imaginació?
La història de la literatura és sobretot una cadena, no únicament una cosa d’inspiració i escriptura. El llibre està saturat de cites dels cronistes espanyols d’Índies, d’extractes i de fragments de les cròniques. Vaig utilitzar el recurs de les cites, que en el capítol dedicat a Cristòfol Colom arriba fins a la meitat. Ni tan sols les vaig retocar. Vaig emular l’escriptura d’un diari, però vaig anar afegint intervencions meves. Suposo que això prové de la meva vessant estructuralista [riu], per la combinació de peces com en un trencaclosques.
Perquè no l’ha plantejat com una novel·la coral?
Sí, i amb una duració de més cinc-cents anys, on els desplaçaments ens fan saltar d’un país a un altre, i també d’un personatge a un altre.
Quin és l’equilibri entre la ficció i la història?
Volia que tota la part de ficció procedís de la meva hipòtesi. Només volia canviar el guió en l’efecte papallona a partir de les mancances dels indis per poder fer el seu viatge. Fora d’això, volia que les relacions a Europa fossin idèntiques a les històriques, amb l’Imperi espanyol, els francesos, els turcs... Volia que tot fos molt exacte per situar els inques en un terreny de joc, intentant deduir el que podia passar. Les estratègies militars de Cortés i Pizarro em van servir per fer actuar Atahualpa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La confraria de pescadors de Tossa, entitat cultural

Tossa de mar

El secretari de Gardel

La Bisbal d’Empordà

Buhos publicarà el 6 de novembre seu nou disc, ‘El dia de la victòria’

Barcelona

Un banquet rural

barcelona
Dels de veritat
Crítica
música

Dels de veritat

Quim Corominas celebra 50 anys d’art amb la seva antològica més personal

Quim Corominas celebra 50 anys d’art amb la seva antològica més personal

Girona

2022, l’any del CaixaForum a València

barcelona

La veu d’un trauma

BARCELONA

Els pares se separen

Barcelona