Abba a Portlligat

El d’Abba és el retorn que probablement més es resisteix de tot el món del pop. “I tant!”, responen Marc Ros, Jes Senra i Axel Pi, integrants de Sidonie, quan se’ls pregunta si el grup suec comparteix espai amb els Beatles, Bowie o els Byrds en la vitrina dels seus tòtems musicals. “Tenen 15 o 20 cançons impressionants que provoquen una cosa amb la qual Sidonie sempre hem volgut jugar molt: fer plorar al mateix temps que fer ballar”, assenyala Ros. “ Dancing queen , per exemple, la situaria entre les cinc millors cançons de la història. Ho té absolutament tot i, a més, és una marcianada. Comença amb un pont, té una tornada supersònica... És una cançó trista amb la qual no pots deixar de riure i ballar”, hi afegeix entusiasmat.

El regreso de Abba (un nom de noia, aquesta vegada), però, era també el títol amb què, el mes de març passat, Ros presentava la seva primera novel·la i el títol, ara, del disc amb què Sidonie, havent superat fa dos anys les dues dècades d’història, retorna al terreny de joc discogràfic. “Amb 50 pàgines escrites de la novel·la vaig agafar la guitarra acústica i, com que els tres personatges principals [Hugo, Domènec i Abba, reunits en una casa de Cadaqués per compondre una obra] són músics i fan cançons que jo m’inventava, vaig començar a imaginar-me-les. Vaig adonar-me que aquell diàleg funcionava i que, d’allà, en sortiria alguna cosa.”

El resultat és el disc més llarg de tota la trajectòria de Sidonie, amb viatges de retorn als seus inicis psicodèlics (sitar inclòs) i l’exploració també de nous terrenys com per exemple la música llatina, plasmada, a més de moltes sonoritats, en una versió del Gracias a la vida de Violeta Parra que el pintor xilè Matías Krahn, il·lustrador de la portada del disc, que publica Sony, va proposar al bateria Axel Pi. “Vam fer un viatge a Colòmbia que ens va marcar moltíssim”, recorda, per la seva part, Marc Ros. “Vam estudiar i disfrutar molt el que, als anys seixanta, publicava Discos Fuentes, per exemple, on les guitarres Beatles es barrejaven amb la salsa de Cali o la cúmbia. Era una cosa absolutament nova per a Sidonie.”

El regreso de Abba ha estat produït pels mateixos dos productors que els van produir la primera maqueta: Santos Berrocal i Fluren Ferrer. “Volen, com nosaltres, investigar una mica i fer coses diferents”, opina Senra. I inclou, també, Portlligat , el primer tema en català que troba forat en un disc del grup barceloní. “El vincle que tenim tots tres amb Cadaqués és molt potent. Quan vam publicar Costa Azul (2007), de fet, més que de la Costa Blava, estàvem parlant de Cadaqués. I, tot i que per escriure cançons necessito el meu pis del Poblenou, ja que la bellesa em distreu, Cadaqués sempre ha estat un lloc balsàmic per a tots tres.” Parlant de la seva prosa en català, acabem recaient en Maria Mercè Marçal, professora de Ros a l’institut Joan Boscà. “No tenia gaire traça a controlar la classe, perquè devíem ser alumnes terrorífics, però, en canvi, ens feia una classe d’ètica durant la qual ens llegia El petit príncep i van convertir-se en les classes més delicioses de la meva vida. Mai no he oblidat la passió amb la qual ens feia entendre el llibre!”

Sidonie, que va haver d’interrompre la gravació del disc pel decret de l’estat d’alarma, farà un seguit de recitals íntims mentre no pugui presentar El regreso de Abba en sales. “No són moments per quedar-se a casa. Si cal tocar per a vint persones, ho farem”, proclama Pi.