Adeu a Van Halen, guitarrista revolucionari
Eddie van Halen, un dels guitarristes més innovadors de la història del rock, va morir ahir a conseqüència del càncer de faringe que tenia des de feia dues dècades, segons va confirmar el seu fill Wolfgang, baixista, en l’última dècada, de la banda del seu pare, a través de les xarxes socials. Fundador, conjuntament amb el seu germà Alex, de Van Halen, un dels grups de més èxit de la història del hard rock, Eddie van Halen ha figurat durant més de quaranta anys, sense excepcions, en posicions d’honor en les llistes de millors guitarristes de la història i se li reconeixen mèrits com ara el d’haver popularitzat millor que ningú la tècnica del tapping en cançons de finals de la dècada dels 70 i començaments de la dels 80 –Panama, Hot for teacher, Eruption...– en què aconseguia extreure de les sis cordes sonoritats inèdites fins aleshores.
Nascut als Països Baixos però emigrat als Estats Units durant la preadolescència, Edward Lodewijk van Halen va veure com la popularitat li arribava de manera immediata, l’any 1978, amb el seu disc de debut, amb David Lee Roth de cantant i solos que marcarien tota una generació de guitarristes, com ara els de R unnin’ with the Devil o Ain’t Talkin’ ’bout Love. Un dels seus solos més llegendaris, el de Beat it, fet quan Eddie van Halen era, sens dubte, el guitarrista del moment, lluiria en el Thriller de Michael Jackson; però, ironies de la vida, serien uns teclats, i no pas una guitarra, els que, l’any 1984, amb Jump , portarien Van Halen a les seves cotes màximes de popularitat. La banda, amb 80 milions de discos venuts i un reconeixement del Rock & Roll Hall of Fame l’any 2007, només va actuar a Catalunya a l’Estadi Olímpic l’any 1995.
