Cultura

Crítica

teatre

Dramatúrgia neta, d’ofici

Fent relaxació en un racó de l’escenari. Així reben els intèrprets al public quan accedeix a la platea. Amb una dramatúrgia tan simple com pura, neta, d’ofici i sense artifici. Simplement, escoltant-se tots tres, mirant-se completant les reflexions sobre aquest món de desassossec i les eines per trobar una certa calma interior (a través del ioga, del budisme o del taoisme…) i admetent que hi ha un camí molt útil que és la poesia mística de sant Joan de la Creu. Homar és gat vell i engega el seu monòleg amb aquell to de dir sense voler molestar, com insegur de les seves màximes, repensant-les tot i tenir-les assumides i memoritzades. Com Ozores, recita com si fos la seva primera lectura (tot i tenir estudiada la rítmica, la dicció) i el gest mínim. Evitar la sobreactuació, proposant l’eina com un camí possible i no com la solució única. És un traginar molt honest, però que rarament es produeix en aquest tipus de posades en escena. I la mirada nítida dels tres intèrprets és una benedicció. Amb un joc ben simple, movent-se i anar retirant les cadires de l’escena. Cada cop més buit. I, sembla lògic, descalços. La peça acaba referint-se al Crist de Velázquez, que dona molta calma i que està pintat com si la llum emanés del mateix cos en creu. El vers de “Vivo sin vivir en mi y mueroporque no muero” té aquella lluminositat tràgica. La música pessigada al piano transporta, sense pretendre imposar l’elevació. Tots tres projecten una mena d’aura a través de les paraules (com si balléssim diu Ozores) que allibera. El dolor pels místics seria com un camí per aprendre al seu control i per retrobar en aquests reptes un instant de pau, de desprendre’s, de deixar-se induir com els ocells per la providència. Confiar i ser cristal·lí. Un aire franciscà en aquest carmelita descalç.

Alma y palabra
Director: Lluís Homar
Intèrprets: Adriana Ozores, Lluís Homar, Emili Brugalla
18 d’octubre, Teatre Municipal (Girona). Temporada Alta


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adeu a una actriu de casa

BARCELONA

La rateta que preferia llegir a escombrar l’escaleta

la cellera de ter

L’Acocollona’t no defalleix i celebra la desena edició

Girona

El Liceu, amb només un 21%

BARCELONA

Elmini cancel·la la desena edició, però manté Ferran Palau

OLOT

El govern acorda amb Euskadi, La Rioja i Navarra la gestió i promoció del Camí Ignasià

Barcelona

Mor l’actriu Montserrat Carulla als 90 anys

barcelona
MARIA JOSEP ESCRIVÀ
POETA

“Sempre fem tard a les coses importants”

barcelona
Quimi Portet
MÚSIC

“Tinc cançons que entenc millor ara que abans”

BARCELONA