Cultura

Renaldo & Clara

Grup de Música

“No volia fer cançons tristes, aquest cop”

Amb una orientació més electrònica i desinhibida que en les seves dues entregues anteriors, els lleidatans Renaldo & Clara reapareixen amb L’amor fa calor (Primavera Labels). Ens en fa cinc cèntims la seva cantant i compositora, Clara Viñals.

Fa tres anys van publicar ‘Els afores’. Què és el més important que ha passat, d’ençà d’aleshores, en la vida de Renaldo & Clara?
Haver entès cap on volíem evolucionar a nivell de so. Volíem sonar més frescos i una mica més contundents. A Els afores ja vam pujar una mica l’intensitat respecte del primer disc, que era molt intimista, però aquesta vegada hem anat més enllà. Hem dedicat més temps a buscar un so.
Quan van debutar, fa ja deu anys, els relacionaven molt amb grups com Los Planetas i La Buena Vida.
Són grups que ja no escolto gaire, francament. Sí que he escoltat molt, en canvi, Calvin Harris [DJ i productor escocès], per exemple. Teníem ganes d’experimentar artísticament i fer pop sense complexos. En la música no haurien d’existir prejudicis ni limitacions, de fet.
L’amor fa calor, diu?
Sí , i tant [riu]. És un disc alegre i optimista. No volia fer cançons tristes, aquest cop. Alguna n’ha sortit, perquè això, a vegades, no és tan fàcil de controlar, però en general em venia de gust transmetre un cert sentiment d’eufòria. Sé que l’amor, evidentment, és un tema molt i molt tractat, però aquesta és també part de la gràcia. És un tema infinit en què res no sol ser blanc o negre, sinó que és ple de matisos, mirades i possibles metàfores.
“Una vegada vas dir-me Clara amb una ‘e’ al final tancada”, canta a ‘Una vegada’. L’incomoda que, sovint, quan es parla de la seva música, es parli també del seu accent?
Una vegada parla d’allò típic que ens fan als lleidatans de parlar-nos amb una e tancada: Lleide, Clare… No m’incomoda, però, que es parli del meu accent, perquè jo soc la primera que no tinc l’oportunitat d’escoltar gaire música pop amb accent lleidatà, així que em satisfà aportar-hi el meu granet de sorra. Quan més diferents siguem els grups que fem pop, més interessant i ric serà tot plegat, i la diversitat d’ accents, sens dubte, ens enriqueix.
Se sent una compositora molt diferent de quan va començar fa ja deu anys?
Al principi recordo ser massa estricte en moltes coses i excessivament curosa. He guanyat en atreviment, diria.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.