Cultura

Enric Casasses converteix en recital poètic el lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

“Em sento com un nen a qui han deixat seure a la taula dels grans”, diu el poeta en rebre la distinció

És el tercer any que el president d'Òmnium no pot lliurar el guardó perquè és a la presó

Referent d’una nova manera de fer poesia a Catalunya, Enric Casasses ha rebut aquest dimarts el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, en un acte que ha convertit en un recital poètic. En rebre aquest guardó amb què Òmnium Cultural el va distingir al mes de febrer, Casasses ha assegurat que se sent com el nen “a qui deixen seure a la taula dels grans”.

El jurat format per Marc Artigau, Fina Brulés, Marta Buchaca, Judit Carrera, Martí Domíguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí i Salvador Sunyer va decidir el 8 de febrer atorgar a Enric Casasses el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Més de vuit mesos després s’ha pogut celebrar finalment l’acte de lliurament del premi, en una cerimònia ajornada per la pandèmia però que més enllà de les mascaretes i un aforament reduït no ha estat gaire diferent de la d’altres anys.

Si cada un dels premiats impregna l’acte amb el seu caràcter, en aquesta ocasió Casasses ha protagonitzat un recital-espectacle en què ha llegit des dels seus primers poemes a les seves últimes creacions d’El nus la flor.

Habitual de locals com l’Horiginal, del qual coneix tots els seus racons, avui, però, Casasses trepitjava l’escenari del Palau de la Música, amb el 50% del seu aforament, seguint totes les mesures que reclamen les autoritats sanitàries, i davant diferents personalitats, des del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i diversos consellers, als expresidents de la Generalitat José Montilla, Artur Mas i Quim Torra, molt aplaudit quan ha arribat.

Casasses sempre ha dit que allò seu és el dir i avui ho ha tornat a demostrar en un acte, amb direcció artística de Ramon Simó, en què s’ha convertit en protagonista gairebé únic, encara que en ocasions ha estat acompanyat per Don Simón i Telefunken o per Daniel Ariño i Maria Mauri, malgrat que el seu amic i músic Pascal Comelade no ha pogut assistir-hi.

L’acte ha començat amb puntualitat britànica. No hi ha hagut missatge enregistrat de Jordi Cuixart però sí un vídeo amb imatges del president de l’entitat, com la del dia en què es va comunicar a Casasses la concessió del premi (per carta i amb una trucada telefònica de Cuixart) o les de la seva trobada física el Sant Jordi d’estiu del 23 de juliol.

Amb sis pantalles acompanyant-lo a l’escenari, en les que s’han anat passant des de lletres a dibuixos o imatges de les manifestacions independentistes, el poeta ha anat desgranant el seu corpus literari.

El poeta ha encadenat fragments de la seva obra, a manera de cronologia lliure de la seva trajectòria. Dels cinc “grans temes” en què es va endinsar en decidir que es volia dedicar “a això de les lletres catalanes” (amor, mort, llibertat, ’ella’ i ’invenció), passant per les nits de recitals compartits amb Pascal Comelade, sense oblidar passatges d’autors de referència com Jacint Verdaguer.
Casasses també ha tingut el gest de llegir un petit poema que li va escriure Jordi Cuixart des de la presó.
Un guitarrista, l’excèntric duet Don Simon & Telefunken o un grup de recitadors l’han acompanyat en diversos moments, fent de l’acte un espectacle marca de la casa del poeta.

El públic ha rigut amb alguns dels seus poemes i algunes de les seves proclames, com quan ha indicat que: “Algun dia d’aquests farem escac al rei”.

Casasses ha aprofitat la part final per evocar el seu pare, vinculat a Òmnium i que va ser jurat del premi durant uns anys. També ha recordat Jordi Cuixart, que enguany tampoc no ha pogut assistir a l’acte perquè continua empresonat.

El poeta s’ha situat en el panorama literari i poètic com “un de molts”. De fet ha assegurat que és ell qui “aprèn dels joves” i no a l’inrevés. Rodejat de fotografies de grans noms de la literatura, i amb el guardó a les mans, ha dit sentir-se “com un nen a qui el deixen seure a la taula dels grans, a la meva edat”.

L’escriptora Bel Olid ha estat l’encarregada de glossar la figura del premiat, al que ha definit com algú que “és poesia de cada dia i de diumenge, igual que el pa” .

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que ha fet èmfasi que és el tercer any que Cuixart no pot assistir a l’acte, ha sostingut que la cultura “és la millor eina per construir un país just, un país cohesionat i un país lliure”. “Els catalans són els fills i les filles d’un poble explicat de la mà d’una cultura i d’una llengua mil·lenàries”, ha afegit.

Segons ell, la cultura és “l’antídot contra la intolerància, contra aquells que ens voldrien dividits, aniquilats, oblidats”.

L’acte ha acabat amb el cant dels Segadors i amb crits a favor de la independència de Catalunya.


Creador iconoclasta
Poeta, dramaturg, narrador i traductor, Casasses és d’un dels poetes catalans més influents de la seva generació. És autor d’una obra genuïna i transgressora, que s’ha bolcat en la recuperació de la tradició de poesia oral. Ha cultivat la poesia trobadoresca, el surrealisme psicodèlic i autors com Verdaguer o Caterina Albert. Casasses ha traduït autors com Conan Doyle, Nerval Blake i Max Jacob.
Guanyador de nombrosos reconeixements, l’any 2012 va rebre el Premi Nacional de Literatura per la seva trajectòria literària i artística i, el 2011, el premi Crítica Serra d’Or.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.