Encontres de Kant a la tercera fase

“A quin nivell de coneixement deu arribar la intel·ligència d’aquests éssers afortunats que habiten les esferes superiors del món planetari, i de quina manera la viva llum de la seva intel·ligència ha d’influir sobre les seves qualitats morals!” Aquesta asseveració, la va escriure Immanuel Kant a Sobre els extraterrestres (1755), títol de la tesi doctoral i un dels llibres més amagats i sorprenents del filòsof de Königsberg que Edicions del Reremús acaba de publicar dins la col·lecció Sensibilitas, en què han editat fins ara Nit i llum de lluna, de Henry David Thoreau, en edició d’Ignasi Llovera, i A la llum del dia, de Kostas P. Kavafis, a cura d’Eusebi Ayensa.

“Kant i els aliens?”, es pregunta Ramon Alcoberro. I com va arribar Immanuel Kant a plantejar- se la qüestió dels extraterrestres i a defensar a la tercera i darrera part de la Història natural i teoria del cel (1775) que, des d’un punt de vista racional, no tan sols havien d’existir éssers intel·ligents en altres planetes, sinó que fins i tot en podem deduir racionalment i a priori les seves característiques? Com bé respon el professor de la Universitat de Girona i la UOC, encarregat de traduir el text i de prologar-lo amb un text tant o més interessant que la pròpia tesi kantiana, la pregunta segons ell té un punt d’“extravagant i patafísica, ja ho saben, la part de la filosofia dedicada a les recerques tan sàvies com inútils que incomoda els erudits”, remarca. I la raó per la qual, segons Alcoberro, els autors de manuals d’història de la filosofia passin per alt una afirmació aparentment tan poc ortodoxa del cèlebre filòsof com la de l’existència d’éssers extraterrestres racionals.

En primer lloc, com destaca, cal contextualitzar Kant i, com recorda, aclarir que no ha estat l’únic pensador i savi que ha cregut en extraterrestres ni per aquest motiu considerar-lo irracional. Tampoc no era una qüestió gens estranya en la tradició filosòfica occidental, ni en l’àmbit catòlic. “Pitàgores, Demòcrit, Descartes, Galileu i Kepler hi van creure”, subratlla Alcoberro. Per a Kant, la raó era una de les característiques de la naturalesa i, en conseqüència, havien d’existir éssers intel·ligents en diversos planetes del sistema solar. L’existència dels extraterrestres era per Kant una necessitat fins i tot de caire moral perquè permetia afirmar l’universalisme moral i justificar les limitacions de la racionalitat a la Terra.

Per la seva banda, Robert Fàbregas, l’editor d’ Edicions Reremús , una editorial independent amb empenta nascuda el 2019 a Salt (Girona), destaca que publiquen un “must” erudit que farà les delícies dels interessats en temes de filosofia, però també de ciència-ficció. A més de la traducció i el pròleg, el llibre conté un dossier complementari de l’edició que s’adjunta en format PDF. Rafael Teruel, Rafater, dibuixant de còmics de ciència-ficció i de videojocs, ha tingut cura de les il·lustracions i de la portada del llibre.