Cinema

Lambert Wilson

Actor

“De Gaulle tenia també molts dubtes”

Nascut a França, però format com a actor a Londres, Lambert Wilson (Neuilly-sur-Seine, 1958) ha brillat tant en el cinema francès i europeu d’autor, com a les pel·lícules comercials del seu país i a grans blockbusters de Hollywood com ara The Matrix. Al film biogràfic dirigit per Gabriel Le Bomin De Gaulle, que ens arribarà dilluns amb la reobertura dels cinemes catalans, interpreta el famós militar i polític francès, que el 1940 va decidir desobeir el govern de Vichy i plantar cara a Hitler. La cinta es va presentar en l’últim BCN Film Fest i vam poder parlar amb ell per videoconferència.

‘De Gaulle’ ha ensenyat coses que no sabien també als francesos?
Crec que hi ha una manca de coneixement molt gran, sobretot tenint en compte tot el que va fer. Primer va sentir curiositat per la pel·lícula la gent de més edat, que sentia passió per aquest home com a polític, o des del punt de vista històric. Els 80 anys de la crida del 18 de juny va ser un aniversari molt celebrat, i hem tornat a recuperar aquesta memòria. Però, tot i així, crec que la gent ha descobert coses d’aquest home amb la pel·lícula, sobretot la seva faceta més íntima: el marit, el pare, l’home en la intimitat... I la gent també ha descobert fins a quin punt De Gaulle es va trobar molt sol, en el moment de fer aquesta crida, en què se centra la pel·lícula. El públic francès considera que la crida a la Resistència del 18 de juny del 1940 va ser quelcom gloriós, i en realitat va ser una cosa petita, gairebé insignificant.
La pel·lícula mostra una persona carismàtica, orgullosa, amb una forta personalitat, tossuda... I una persona que diu “no!” en un moment molt important.
Sí, el que caracteritza De Gaulle és un sentiment patriòtic molt elevat que li ve de la seva infantesa, de l’educació que rep de la seva família tradicional. De nen només tenia un somni, salvar la pàtria. Amb vuit anys, quan jugava amb els amics, ja es feia anomenar general De Gaulle; per tant, tenia una consciència molt poc corrent del seu destí, de la seva missió gairebé cavalleresca. Jo crec que estava imbuït per aquest patriotisme, però també tenia la consciència que tenia un destí excepcional. Paral·lelament, com a home és molt fort, però té també molts dubtes. He llegit que en més d’una ocasió fins i tot va pensar en el suïcidi. Com de tots els grans líders, tenim aquesta imatge forta d’home d’acció, a la qual es contraposa un caràcter fosc i també una solitud i un dubte existencial. Durant tota la vida, sempre va sentir que, malgrat els seus esforços, els francesos es volien deslliurar d’ell, i això li va fer molt de mal.
El moment que reflecteix el film és molt complex. Encara queden ferides obertes a França d’aquell temps?
El món és molt distint del món del 1940, la diplomàcia també ha canviat molt. Cal no oblidar que a l’època de De Gaulle era un món colonial, i la visió del món era molt més simplista. Quan ell diu a la pel·lícula que tenen forces per combatre fora del país pensa en totes les tropes colonials. No sé si De Gaulle, amb la mateixa personalitat, seria acceptat avui pels francesos. No hem d’oblidar que hi havia una situació de crisi, de guerra, i ell és un militar amb una missió. En les democràcies no ens fiem gaire dels militars que volen prendre el poder. De Gaulle és el fruit d’una època i d’una crisi molt determinada. La temptació del feixisme, de la xenofòbia, de l’odi, continua existint, i és difícil trobar veus o personatges tan carismàtics que puguin unir tots els francesos com ell ho va fer durant aquella època.
Quina importància van tenir la dona i la filla amb síndrome de Down en la vida de De Gaulle.
Van ser fonamentals. Yvonne [la dona] és un personatge que ha estat a l’ombra, una dona intel·ligent, molt original, amb un sentit del deure i de la família molt catòlics, i crec que també va ser una ajuda intel·lectual per a ell. A França se’n burlaven perquè, després de la mort de la seva filla, es va engreixar i l’anomenaven Tieta Yvonne. Però era una dona molt més interessant del que aparentava. Va ser una parella molt lligada pels seus fills i sobretot per l’arribada d’Anne, amb síndrome de Down. Yvonne va escollir romandre al seu costat, una decisió valenta en aquell moment. Per a ells va ser una prova determinant, però també va ser meravellós. Per a De Gaulle, aquesta nena era quelcom preciós, crec que va fer d’ell un home millor. Sempre es diu que al costat d’un gran home hi ha una gran dona, però crec que en aquest nivell de decisions, un no pot estar sol, i, en aquest sentit, Yvonne era la dona ideal. No li agradava estar sota els focus, preferia mantenir la seva independència.
Entén l’actitud d’Antoine, el seu personatge de ‘Barbacoa de amigos’, que decideix portar mala vida perquè l’esport i la vida sana no li han evitat un infart?
Crec que sobretot cal viure una vida feliç. Hi ha gent que es cuida molt i igualment es posa malalta. Jo crec que el millor medicament per a nosaltres és l’alegria, cal viure la vida amb justesa, i si vols fumar perquè et fa sentir més lliure, fes-ho, però el més important és l’alegria.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
De Gaulle

«De Gaulle»

Gènere: Biopic
Direcció: Gabriel Le Bomin.
Intèrprets: Lambert Wilson, Isabelle Carré, Olivier Gourmet, Catherine Mouchet, Sophie Quinton.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda