Cultura

La rateta que preferia llegir a escombrar l’escaleta

El grup Capgiralla Contes, que capgira els contes tradicionals per intentar trencar els estereotips i els rols de gènere, difondrà avui a les xarxes un vídeo on explica el sentit del 25-N a la mainada

En la gran majoria dels contes clàssics, des dels Grimm i Andersen fins a Disney, està molt clar que les princeses i donzelles sempre són unes fleumes que necessiten ser salvades –tot sovint d’altres dones pèrfides: bruixes o madrastres– i són els prínceps i cavallers, forts i valents, els seus herois rescatadors. Però la vida no és un conte, i per això el grup cellerenc Capgiralla Contes parteix d’aquestes històries que, des de fa segles, perpetuen estereotips i rols de gènere, per capgirar-les i posar-les al dia en els seus espectacles de “contes coeducatius i musicats, amb perspectiva de gènere”.

La narradora i cantant Laura Vilarrubias i el músic Pau Boïgues –membre també del grup de música familiar Els Atrapasomnis i de la banda de rock Kàfkia– són els components de Capgiralla Contes, que actuen generalment a biblioteques, festes majors, centres cívics i escoles. El grup va néixer el 8 de març del 2019, dins dels actes del Dia de la Dona, una diada important per a ells, com també ho és la d’avui, el 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones. De fet, en condicions normals, Capgiralla Contes tindria aquests dies uns quants bolos per intentar transmetre a la mainada i a les seves famílies el seu missatge a favor de la igualtat i de les “noves feminitats i noves masculinitats, perquè un príncep també pot plorar i pot ser salvat per una princesa”.

Però la situació actual fa que Capgiralla Contes no pugui oferir avui el seu espectacle en directe, així que el duet ha decidit estrenar un vídeo amb un petit conte musicat sobre la història del 25 de novembre i el sentit d’aquesta data, que té el seu origen en l’assassinat de tres activistes polítiques dominicanes, les germanes Mirabal, per part del règim del dictador Trujillo, el 25 de novembre del 1960, avui fa 50 anys.

Capgiralla té ara en repertori quatre espectacles, amb títols força explícits: La Caputxeta Vermella i la rateta que escombrava l’escaleta... diuen prou!; Santa Jordina i el secret del drac; La princesa del pèsol i el príncep dels matalassos , i La poció màgica de la Blancaneu. Per exemple, en la versió de Capgiralla, la rateta se’n farta, d’escombrar l’escaleta i de rebre proposicions de mascles de diferents espècies, i no només prefereix invertir el seu temps llegint, sinó que inicia alguna cosa més que una bona amistat amb una altra rateta. Per tant, en aquests contes capgirats es parla també de l’homosexualitat i es treballen conceptes com “l’autoestima i l’empoderament”, amb la voluntat que els pares i mares tornin a casa amb eines per continuar la conversa en família.

Capgiralla ofereix també tallers que precedeixen els seus espectacles, perquè els nens i nenes facin les seves ulleres liles, “les ulleres de la igualtat” per intentar veure el món d’una altra manera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ryuichi Sakamoto anuncia que pateix un càncer

Madrid

Ebri Knight publicarà el seu nou disc, ‘Carrer’, el 12 de març

Barcelona

Ficció en temps real

girona
LLUÍS CLARET
VIOLONCEL·LISTA

“El discurs de Pau Casals a l’ONU continua emocionant-me profundament”

BARCELONA
Rodatges en temps de mascareta
L’APUNT

Rodatges en temps de mascareta

Cascai celebra els seus vint anys al Teatre Municipal de Girona

Girona

L’Associació Schubert crea un nou premi

barcelona / vilabertran
Música

El Liceu avança l’horari d’inici i reprograma obres

cinema

El film ‘Josep’ guanya dos premis Lumière