Arts escèniques

Crítica

teatre

Dues Marilyns, entre suggerir i ensenyar

La casualitat ha fet que, tot i el salt mortal forçat per la Covid, coincideixin dues obres que debaten l’objecte sexual de la dona, i com es posiciona ella mateixa, en veure-hi aquest joc. Carles Batlle imagina una trobada entre Lamarr i Monroe en què es vol evidenciar l’amargor de les dues dones que se saben subjectes i refusen la imatge d’objecte amb què ha especulat Hollywood. Raquel Cors ha volgut que una actriu de cine porno dels anys 80 (Eva Lyberten) es reivindiqui per sobre de la filmació adreçada a persuadir la mirada més mascle. En totes dues obres es reclama el respecte de la persona per sobre de la seva bellesa. Però els resultats desemboquen en intencions i emotivitat antagònica.

Batlle treu petroli en reivindicar Lamarr com la inventora d’un sistema per fer que els torpedes comunistes errin el tret. És de cabdal importància per als americans quan es descobreix el pla de míssils russos a la Cuba del 1962. Lamarr, doncs, era molt més que aquella morena de la gran pantalla que treia el singlot als homes i que miraven d’imitar les dones. Una trobada íntima permetia veure-la amb les seves contradiccions, però sobretot que lluís la seva intel·ligència. No se sap com era Marilyn, realment, només es pot deduir la seva sensibilitat a partir d’un llibre de records del personatge que apareix en la funció. L’obra transcorre massa plana, tot i que tant Laura Conejero (La importància de ser Frank) com Elisabet Casanovas (Kassandra, Merlí) tenen molta més pólvora. El glamur, que es volia espolsar, les tapa de nou.

Un contrapunt notable és Una. Encara que estigui cridat a un públic menys popular, el cos jove de Lyberten enamora la càmera des de la llibertat. Ella invoca Marilyn en un instant de l’espectacle. La dramatúrgia de Cors i Lacasa alterna l’off, els vídeos i, sobretot, el saxo de Mireia Tejero, que permet la coreografia alliberadora de la Lyberten de 62 anys. Persuadeixen amagant el sexe, en comptes de glamur hi ha la veritat de la primera persona, implacable. I, sorpresa, alliberador.

Monroe-Lamarr
Autoria: Carles Batlle
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Elisabet Casanovas, Laura Conejero, Eloi Sànchez, David Vert
Sala Tallers, TNC, 25 de novembre (fins al 20 de desembre)
Una
Autoria i direcció: Raquel Cors
Intèrprets: Eva Lyberten i Mireia Tejero
Espai Lliure, 26 de novembre (fins al 13 de desembre)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS