Cinema

Uns Gaudí contra corrent

Els premis es retarden fins al 21 de març en un any amb molt pocs films en català. La pandèmia fa pujar al 7,2% la quota de mercat estatal de la producció catalana

Isona Passola diu que retarden la gala perquè volen que sigui “el màxim de presencial”
El pes del sector audiovisual català a l’Estat ha passat del 48% al 31% la darrera dècada

Els XIII Pre­mis Gaudí ja tenen lloc i data, una gala pre­sen­cial el 21 de març a l’Audi­tori del Fòrum CCIB –si la situ­ació sanitària ho per­met–, i l’Acadèmia del Cinema Català (ACC) va apro­fi­tar la pre­sen­tació del calen­dari ahir a l’Antiga Fàbrica Damm per fer balanç d’un any amb més ombres que llums. De bones notícies, no n’hi ha gai­res: 60 pro­duc­ci­ons par­ti­ci­pen des d’ahir en la pri­mera tanda de vota­ci­ons, i la quota de mer­cat del cinema català passa del 5% al 7% (en un any de cai­gu­des gene­ra­lit­za­des per la Covid-19).

En l’apar­tat de males notícies, tant pel que fa als pre­mis com al con­junt del sec­tor cine­ma­togràfic, cal des­ta­car que només con­cor­ren als Gaudí sis llarg­me­trat­ges en català, una de les xifres més bai­xes de la història (en total, de 54 films només n’hi ha 17 en català); la quota de pro­ducció cata­lana res­pecte al total de l’Estat ha cai­gut del 48% al 31% en els dar­rers deu anys; els pres­su­pos­tos són molt més bai­xos de mit­jana que a Europa; els films can­di­dats diri­gits per dones es man­te­nen en un 30% (15% en el cas de llarg­me­trat­ges de ficció), i la cai­guda de la taqui­lla a tot l’Estat ha estat de més del 70%.

Com a les comèdies dramàtiques, doncs, les bones i les males notícies s’alter­nen. Enmig d’aques­tes dades més aviat nega­ti­ves, la pre­si­denta i la direc­tora de l’ACC, Isona Pas­sola i Laia Aubia, van voler injec­tar opti­misme amb la gala dels pre­mis d’aquest any. “Volem que sigui el màxim de pre­sen­cial –va dir Pas­sola–, per això la retar­dem fins al 21 de març. La tor­narà a pro­duir El Ter­rat i serà una gala d’home­natge a les sales de cinema.” De tota manera, s’adap­ta­ran a la situ­ació sanitària i no es des­carta cap esce­nari. “La situ­ació sanitària deter­mi­narà la pro­porció d’afo­ra­ment dis­po­ni­ble”, va comen­tar Laia Aubia. Les nomi­na­ci­ons es faran públi­ques el 28 de gener en un acte a la Pedrera.

Hi par­ti­ci­pen 60 films. En alguns apar­tats, un comitè de selecció n’ha esco­llit només una part: 10 docu­men­tals (de 23 d’ins­crits), 14 curt­me­trat­ges (de 58) i sis films euro­peus (de tots els estre­nats a Cata­lu­nya). Isona des­taca que un dels prin­ci­pals pro­ble­mes és que “les pel·lícules tenen pres­su­pos­tos molt bai­xos”. Una difi­cul­tat espe­ci­al­ment greu en la versió ori­gi­nal cata­lana: 750.000 euros de mit­jana de pres­su­post, quan l’euro­pea és de 3,2 mili­ons. “Ni de bon tros resis­tim la com­pa­ració amb països simi­lars com Dina­marca, Suècia, Bèlgica...” Els motius ja han estat asse­nya­lats per Isona Pas­sola en altres oca­si­ons: “Aquesta situ­ació es pro­du­eix bàsica­ment per dos motius: l’aban­do­na­ment per part del govern català de la pro­ducció de ficció ha estat espec­ta­cu­lar, i s’ha de resol­dre el pro­blema de TV3. La res­pon­sa­bi­li­tat és abso­luta del govern i TV3. Les pla­ta­for­mes no dema­nen que les pel·lícules siguin en una llen­gua o una altra, només volen bones pel·lícules i sèries.”

Isona Pas­sola també lamenta que “només 84 de les 265 pel·lícules del dar­rer any a l’Estat siguin de pro­ducció cata­lana”. L’ACC xifra la cai­guda de la quota de pan­ta­lla de la pro­ducció cata­lana a l’Estat del 48% al 31% en els dar­rers deu anys.

La pandèmia ha tin­gut un efecte catastròfic sobre la taqui­lla a l’Estat: amb dades fins al 6 de desem­bre, s’ha pas­sat dels 624 mili­ons de recap­tació del 2019 als 165 del 2020 (una cai­guda del 73,5%, a falta dels 25 últims dies de l’any). Una de les poques dades posi­ti­ves anun­ci­a­des ahir per Isona Pas­sola jus­ta­ment són en aquest apar­tat: l’escassa presència de cinema de Hollywood ha fet pujar la quota de pan­ta­lla de la pro­ducció cata­lana a l’Estat fins al 7,2%. En xifres abso­lu­tes, però, la recap­tació ha bai­xat. “Ha estat un any excep­ci­o­nal, però no deixa de ser una xifra molt baixa”, resu­meix Isona Pas­sola. La pro­ducció esta­tal ha arri­bat fins al 25% de la quota de pan­ta­lla. La quota de pan­ta­lla del cinema en català con­ti­nua a nivells molt bai­xos, per sota de l’1%.

Enguany no aspi­ren als Gaudí els pro­fes­si­o­nals que tre­ba­llen fora. “El talent català ha hagut d’emi­grar per la situ­ació del nos­tre cinema, està escam­pat per tot arreu, sobre­tot a Madrid”, es queixa Isona Pas­sola. Són tants, que s’han tro­bat amb “difi­cul­tats per sis­te­ma­tit­zar els cri­te­ris per aspi­rar-hi”, diu Laia Aubia. El cas és que han deci­dit pres­cin­dir-ne. Ho han fet, també, per equi­pa­rar-se als cri­te­ris i cate­go­ries euro­peus. L’ACC és l’única acadèmia d’un país sense estat que forma part de l’asso­ci­ació euro­pea d’acadèmies de cinema.Isona Pas­sola no des­carta que es pugui recu­pe­rar ter­reny pel que fa a la cre­ació de cen­tres de pro­ducció de les grans pla­ta­for­mes de con­tin­guts a Cata­lu­nya. “Tenim grans pai­sat­ges molt a prop, un bon aero­port, bons pro­fes­si­o­nals i, sobre­tot, la gent vol venir a Bar­ce­lona. Madrid és un focus finan­cer molt impor­tant, però els rodat­ges van per una altra banda. Sem­bla que estan inten­tant resol­dre-ho.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia