cultura

crítica de música / pierre hantaï

Introversió en l'univers Hantaï

En el primer dels tres concerts dedicats a la integral de preludis i fugues d'El clavecí ben temprat BWV 846-893 de J.S. Bach, i amb una il·luminació que convidava al recolliment, Pierre Hantaï va començar a desgranar les notes del Preludi núm. 1 en Do major BWV 870 del Llibre II.

Das wohltemperierte Klavier (El clavecí ben temprat) consta de dos cicles formats per 12 preludis i 12 fugues en cada un dels tons majors i menors del sistema tonal. En referència a la varietat compositiva d'una obra com aquesta amb una estructura tan tancada, el Dr. Michael Maul, musicòleg del Bach Archive de Leipzig, apunta: «Si les 24 peces de cada cicle presenten formalment la mateixa combinació entre un preludi lliure i una fuga estricta, val a dir que cadascuna de les peces obre per ella mateixa un horitzó musical ben propi i diferenciat i que, tot jugant, Bach aconsegueix importar els estils més variats en la forma externa prefixada.» Hantaï va proposar interpretar el conjunt de preludis i fugues en un ordre diferent del que s'esperaria si es fes cas de la partitura publicada en dos volums i que, començant per dues peces (un preludi i una fuga) en do major i dues més en do menor, segueix amb la mateixa estructura en l'estricte ordre ascendent de l'escala cromàtica ascendent.

El clavecinista francès va afrontar l'obra amb rigor i amb una extrema pulcritud, extraient del clavecí una interessant varietat de colors. La seva excel·lent tècnica va facilitar l'escolta clara de l'entramat de les fugues i li va permetre embolcallar de fantasia l'execució dels preludis.

El virtuosisme d'Hantaï va fer-se palès en molts moments, ja fos escoltant com els seus dits lliscaven vertiginosament pel teclat amb una aclaparadora seguretat, sentint el seu control del tempo i la seva habilitat rítmica, o gaudint de la nitidesa dels ornaments intercalats.

Però en la música no tot és virtuosisme, i la proposta interpretativa del clavecinista francès, amb un caràcter plenament reflexiu, va marcar una certa distància amb el públic. Pierre Hantaï estava totalment absort en el seu univers, semblava tocar només per a ell deixant sortir la música del clavecí per a qui la volgués escoltar. Això sí, va tocar de manera brillant.

Lloc i dia: Auditori de La Mercè, 6 de juliol del 2010.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà
Crítica
música

Blau de Colònia

GIRONA
calonge

L’Orquestra Di-versiones encapçala el cartell del tercer OncoMusic Fest

calonge

Llum verda a la nova biblioteca central pendent de trobar el finançament de 13,9 milions

SANT CUGAT DEL VALLÈS
TEATRE

El TNC aborda la crítica al sistema judicial amb ’Els criminals’

BARCELONA
Cultura

Adeu a Lorena Velázquez, la reina del cinema fantàstic

novetat editorial

Laurent Binet presenta una novel·la epistolar i detectivesca

Barcelona