Guillem Gispert porta a escena ‘Fragments’, del discurs amorós de Barthes

L’amor té diversos processos, que van de l’enamorament i el desig a la consumació de la relació. El que ve després ja depèn de cada cas, però el filòsof, escriptor i semiòleg Roland Barthes va desgranar tot aquest procés a Fragments d’un discurs amorós (1977), un assaig novel·la diccionari traduït al català per Clàudia Casanova que ara té una adaptació teatral.

Un procés de dramatúrgia que ha portat a terme el saltenc Guillem Gispert, format com a actor al centre de formació teatral El Galliner de Girona, que ara presenta a la sala La Planeta , de Girona, dins el cicle Primerencs, amb dues funcions que tindran lloc demà i dissabte (20 h).

Ell mateix a través de la Cia. Polleguera de nova creació, sota la direcció de Paula Gómez Fossati, interpreta aquest monòleg protagonitzat per la figura de l’enamorat, un personatge que es troba en un mar de sentiments on es barregen les contradiccions més profundes de qualsevol ésser humà i així ho explicarà al públic al llarg d’una conferència. “Què és l’amor? Què en farà l’altre del meu desig?”

En un espai eteri i canviant, els espectadors acompanyaran aquest enamorat pel recorregut emocional d’un procés amorós: des del moment de l’enamorament fins al final de la història, passant pels alts i baixos que sorgeixen en una relació.

Explica Gispert que en aquesta obra, escrita durant el confinament, ha intentat recollir l’essència de les figures que apareixen en els processos amorosos que Barthes relata al seu assaig. Per fer-ho ha reordenat els Fragments, que és com es titula l’obra, tenint en compte un sentit dramatúrgic. S’estructura en diferents moments –o escenes– amb una unitat i consistència, explica: “Pot ser una situació, un estat, una emoció, una imaginació, un pensament en veu alta o una proposta visual, o bé una combinació d’aquestes.”

Un dels aspectes que destaca el mateix autor és la posada en escena que, apostant per la sobrietat, juga amb l’espai lumínic i sonor. Un disseny obra d’Andreu Fàbregas. Concebuda durant l’any pandèmic, Gispert agraeix, entre altres, l’ajut i la col·laboració d’El Canal –on va realitzar la residència artística– i l’Ateneu de la Coma Cros, on va poder assajar abans de fer aquesta estrena somiada al teatre on va créixer artísticament.