Art

Primer adeu dolorós a l’art de la Franja

El Museu de Lleida va enviar ahir a correcuita, per ordre judicial, a Aragó 23 de les 111 obres reclamades

Aquest cop, el museu català, amenaçat de multes i responsabilitats penals, acatarà
El conflicte es remunta al 1995, quan es va dividir la històrica diòcesi de Lleida

Amb tristesa i impotència, el Museu de Lleida va enviar ahir a correcuita, per ordre judicial, a Aragó una part de les 111 obres originàries de les parròquies de la Franja. Exactament, 23 peces d’orfebreria d’escàs valor. Però això no s’acaba aquí: els altres 88 objectes del conjunt, que sí que tenen un alt interès artístic, faran el mateix viatge més d’hora que tard perquè el consorci del museu ha decidit acatar l’execució provisional de la sentència que va dictar el 17 de desembre passat el jutjat de primera instància de Barbastre.

El vistiplau es va donar aquest diumenge en una reunió d’urgència de les institucions que integren l’ens de governança del museu: la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida. D’urgència perquè divendres a última hora el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va rectificar el que havia dit de bon matí: que la primera data límit de l’entrega dels béns de la Franja, aquest dilluns 15 de febrer, s’havia ajornat. El trasllat va estar paralitzat durant deu hores. Estranyament, al vespre es va reactivar.

En un nota que va enviar ahir, el consorci manifesta la seva “indefensió” davant de tot aquest caos informatiu de la justícia aragonesa. “Denunciem i lamentem l’evident instrumentalització del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó”, sosté l’organisme, que tampoc s’explica que encara ara no hagi rebut resposta a les al·legacions que va presentar a finals de desembre en contra d’una devolució que no es regeix per cap sentència ferma (no està avalada ni per l’Audiència d’Osca ni, en última instància, pel Tribunal Suprem).

L’únic que es va saber del cert divendres és que la jutgessa substituta del jutjat de Barbastre ha reconegut in extremis la Generalitat com a part del conflicte, cosa que el seu predecessor, l’autor de la sentència favorable a Aragó, no va acceptar mai. Això és el que va obrir una petita escletxa de llum en el litigi, ja que la magistrada va donar cinc dies (fins al 18 de febrer) al govern català per fer-hi al·legacions. El Tribunal Superior de Justícia d’Aragó va assegurar en un primer moment que fins que la jutgessa no es pronunciés no s’establiria un nou termini per lliurar les obres. Després se’n va desdir en una nota “d’aclariment”: les al·legacions de la Generalitat no implicaven que l’entrega de les 111 peces hagués quedat suspesa.

Els últims dies, i no cal dir que aquest cap de setmana, hi ha hagut molts nervis al consorci del museu davant l’amenaça de multes i de responsabilitats penals per desobediència a la justícia. És el preu que estan pagant els consellers Lluís Puig i Santi Vila per haver intentat protegir el patrimoni de Sixena.

El primer pas per complir la sentència ja el va fer el Bisbat de Lleida fa una setmana, quan va comunicar al jutjat de Barbastre que estava decidit a lliurar les obres, sense consensuar-ho amb les administracions consorciades.

Les eleccions catalanes d’aquest diumenge han interferit clarament en la part més decisiva del cas Franja. El silenci, començant pel mateix govern, ha estat, i continua sent, total. Ahir no hi va haver ni una sola reacció política pública. Així i tot, no era difícil endevinar des de fa temps que no hi havia cap intenció de repetir el que va passar amb els béns de Sixena l’11 de desembre del 2017, que van marxar a Aragó amb un desproporcionat i traumàtic dispositiu de la Guàrdia Civil.

Ahir al migdia, d’amagat als mitjans de comunicació, va sortir del museu aquest primer lot de 23 obres. A la tarda ja eren al Museu de Barbastre, on van ser rebudes amb eufòria. Es van escollir aquestes peces perquè eren les més fàcils de transportar. En un parell de caixes hi va cabre tot: copons, calzes, canelobres… Per a totes les altres, que comporten més complexitat, els propers dies es dissenyarà un pla de treball amb l’empresa que guanyi el concurs convocat per adjudicar el trasllat. Aquest ja era un dels punts de les al·legacions que es van presentar al desembre, i és que el procediment administratiu no estaria resolt el 15 de febrer.

El museu ja s’ha fet a la idea que s’ha d’acomiadar d’autèntiques joies de l’art medieval que conserva des de fa més de cent anys: els frontals de Sant Vicenç de Tresserra i de Sant Hilari de Buira; els retaules de Sant Cristòfor de Santa Liestra i de Sant Antoni Abat de l’església (no pas el monestir) de Vilanova de Sixena; les taules de Sant Martí de Lasquarri, de Sant Blai del Gaió i de Sant Joan Baptista de Saidí, i, d’aquesta mateixa població, la marededeu. Peces clau del seu discurs. Casualment, fa uns dies es van iniciar les tasques de remodelació de les sales de les col·leccions gòtiques. Moltes d’aquestes peces s’han enretirat i el més probable és que ja no tornin al seu lloc. Buits que seran difícils d’omplir.

De les 111 obres en disputa, el museu va admetre al judici que es va celebrar el 2019 que de 28 (totes les 23 d’ahir) no en podia acreditar el títol de propietat. No és el cas de les altres, però el jutge ho va desestimar. Procedeixen de les 43 parròquies actualment adscrites a la diòcesi de Barbastre però que històricament havien format part de la diòcesi de Lleida, fins que els rancis estaments eclesiàstics espanyols van pressionar el Vaticà perquè les segregués, el 1995. Llavors va començar el conflicte que tant ha enrarit les relacions entre les dues comunitats veïnes.

La pugna per arrabassar-les al Museu de Lleida es va traduir en un llarguíssim procés canònic fins que la Santa Seu va acabar concloent el 2007 a favor del Bisbat de Barbastre. Però les obres no van marxar. El 2018, els serveis jurídics del Bisbat de Barbastre van presentar una demanda civil, amb la cooperació incondicional del govern aragonès i aprofitant-se de la feblesa d’una Catalunya sota els efectes de l’article 155. En el judici, el bisbe aragonès va confessar que no havia vist mai les obres que reclamava al museu que té a menys d’una hora en cotxe.

Ara ja en té una part i aviat, si no hi ha cap sorpresa, les tindrà totes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona