Música

Gràcies a la vida

Caïm Riba defensa la necessitat de ser positiu en un disc fet després d’una greu malaltia: ‘Llunes de Plutó’

“M’encantaria fer cançons amb la parsimònia de, per exemple, Ferran Palau, a qui admiro”

Feia només cinc mesos de la publicació del seu segon disc, Nararai, quan Caïm Riba, l’abril del 2019, va ser operat d’urgència d’un càncer de pròstata que li acabaven de diagnosticar. “Quan vaig sortir de l’hospital vaig tenir molt clar que havia d’esforçar-me per mantenir-me en un tarannà positiu i, fins i tot, viure una mica en els llimbs”, afirma, ara, el fill petit de Pau Riba i Mercè Pastor, fundador, també, amb el seu germà Pauet i la cantant Dolo Beltrán, d’uns Pastora que, tot i no estar oficialment separats, fa ja prop d’una dècada que no publiquen cap treball.

Aquesta mirada positiva i la voluntat de no fixar-se “en allò que et pot amargar” impregna les cançons, reposades i plenes de bones vibracions, de Llunes de Plutó (RGB Suports), el disc que Riba va publicar fa només uns dies i que aquest cap de setmana començarà a presentar en directe a Barcelona (avui al CAT), Fornells de la Selva (Teatre la Sitja, demà) i Tarragona (diumenge al Teatre Magatzem). “Hi ha gent que diu que la malaltia li ha canviat la manera d’entendre la vida, però a mi, en tot cas, m’ha refermat en unes conviccions que sempre he tingut”, afirma. “M’he adonat que, tot i tenir, com tothom, problemes, he tingut molts moments feliços. Tinc tres fills preciosos i puc sentir-me afortunat.”

El gust per la quotidianitat i les “coses senzilles” ha dut Caïm Riba a compondre cançons, sorgides la majoria en temps de confinament, com A mitja ombra –gestada mentre llegia Canto jo i la muntanya balla al balcó amb la seva filla Maia mentre hi tocava el sol– o Em sembla bé , on advoca per “aprofitar cada moment” i assumeix, fins i tot, que “sentir-me sol” o “caure malalt” pot ser “el millor que tinc”. “A mi em semblava una mica agredolça, la cançó, i no les tenia totes, però he rebut missatges de gent a qui l’ha fet plorar o que l’ha cantada al cotxe com un boig. Amagava efectes terapèutics...”

Alegre i electrònic

Amb les úniques col·laboracions de la cantant Nadia Foutina i el baixista Pol Cruells , Riba ha volgut també potenciar la seva vessant “alegre i electrònica”, i confessa que, amb tres discos, i malgrat el seu passat amb Pastora, “encara busca com fer cançons”. “M’encantaria fer-ne amb la parsimònia de, per exemple, Ferran Palau, a qui admiro, però jo, de cançons, no en feia pas quan era petit, i en bona mesura, considero que encara soc un aprenent.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen