Catalunya rep una nova entrega dels ‘Papers de Salamanca’ però denuncia que el Ministeri no retorna tots els documents
Arriben a l’Arxiu Nacional de Catalunya 45 caixes amb documentació de titularitat privada
El govern i la Comissió de la Dignitat interposaran un recurs perquè el govern espanyol compleixi la sentència
L’Arxiu Nacional de Catalunya ha rebut el setè lliurament dels anomenats Papers de Salamanca, la documentació espoliada el 1939 per les forces franquistes. La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, i el president de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, han lamentat que encara falten documents i han denunciat que el ministeri de Cultura “incompleix” la sentència que l’obliga a retornar els papers acordats. Per això han anunciat que interposaran un recurs per a l’execució de la sentència que va donar la raó a la Generalitat.
Aquest dissabte han arribat 45 caixes on hi ha documents que es van confiscar a persones físiques i jurídiques, és a dir, documentació que es pot considerar de titularitat privada i no institucional.
Els arxivers han anat obrint les caixes que han arribat aquest dissabte a l’Arxiu, situat a Sant Cugat del Vallès, i n’han anat descobrint carnets, fulls d’afiliació o fitxes de socis. També hi ha banderes, com la de Socors Roig Internacional, del comitè local de Gandesa, o la de l’Aliança Nacional de la Dona Jove.
Aquest remesa és exclusivament de documentació privada i es compon de 26 fons documentals (8 d’entitats i associacions, 9 de particulars i empreses, i 10 de partits i sindicats) i 68 agrupacions documentals de menor entitat que en total es corresponen a un volum de 25.602 imatges digitals.
Corresponen a organitzacions professionals, sindicats, cooperatives, entitats socials i entitats assistencials i religioses d’arreu de Catalunya. També, a persones i famílies. L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’encarregat de la restitució material dels documents als titulars legítims i realitzarà els treballs necessaris per identificar-los i localitzar-los.
El departament de Cultura i la Comissió de la Dignitat han lamentat els incompliments de l’estat espanyol de la sentència de l’Audiència Nacional del 2015, que l’obliga a retornar tota la documentació acordada per la Comissió Mixta, i que el Tribunal Suprem va ratificar el 2019.
Ponsa ha destacat que és “un dia important” per a Catalunya però ha assenyalat que “es fa estrany que després de més de 80 anys de la confiscació d’aquests papers encara els estiguem reivindicant”. “Això no hauria de passar en un estat democràtic i que es vanta de ser-ho”, ha denunciat.
El president de la Comissió de la Dignitat ha carregat en la mateixa línia: “Si aquest estat vol ser un estat democràtic, no ha d’esperar 83 anys des que es va produir la requisa per restituir. Si té tants inconvenients i hi posa tantes pegues, és que realment no es creuen ni la memòria ni el dret de restitució d’un acte fet per una dictadura”.
“Avui havia de ser un dia en què havia d’arribar tota la resta de la documentació dels particulars que hi havia a Salamanca i tristament no és aquest dia”, ha lamentat Cruanyes.
“Encara ara estem fent reunions sobre el que s’ha de tornar. Això és una burla. Demanem que ho tornin tot d’una vegada i s’acabi aquest capítol que ha durat massa anys”, ha afegit. Cruanyes ha volgut deixar clar que “la memòria no és una qüestió simbòlica, sinó la restitució de les víctimes”.
Recurs judicial
La Comissió de la Dignitat ha confirmat que presentarà un recurs per a l’execució de la sentència que obliga el ministeri a retornar la documentació acordada. Fa dos mesos va interposar un requeriment, que era el pas previ per engegar la via judicial. Ponsa ha anunciat que el recurs serà conjunt amb el govern.
Des de la sentència, la Generalitat i la Comissió de la Dignitat han reclamat per diferents vies el retorn dels documents privats. També continuen treballant per completar la restitució de documentació institucional de la Generalitat retinguda als arxius d’Àvila i de Salamanca, els fons dels ajuntaments i d’ordre públic de justícia de la Generalitat i els de la maçoneria catalana. Es tracta d’una documentació pública que el restabliment de la Generalitat preveia recuperar, tal com estableix la Llei de restitució.
La Comissió de la Dignitat, que es va crear el 2002 i va mobilitzar famílies, entitats de memòria i bona part dels partits, sindicats i entitats espoliades, va aconseguir que les Corts espanyoles aprovessin la Llei de restitució a la Generalitat dels documents confiscats en la Guerra Civil. No obstant això, el retorn dels Papers de Salamanca, però, encara no s’ha completat.
