Música

Abril Gabriele: “M’agrada experimentar, però l’arrel sempre és el «soul»”

La cantant gironina, excomponent del grup Minerva, debuta en solitari amb tres ‘singles’, l’últim, titulat ‘Steven Spielberg’

Demà actuarà en el Tempo

Cinc anys després de publi­car l’únic disc del seu grup ante­rior, Minerva, la can­tant giro­nina d’arrels argen­ti­nes Abril Gabri­ele acaba de llançar el ter­cer sin­gle de la seva car­rera en soli­tari, titu­lat, ni més ni menys, Ste­ven Spi­el­berg. “En rea­li­tat, la cançó no parla d’ell, sinó de les pel·lícules que jo em munto al cap, de manera que jo mateixa em dic: «Això no s’ho ima­gina ni Ste­ven Spi­el­berg!» I d’aquí va sor­tir el títol”, explica Abril Gabri­ele, que demà, dime­cres, actuarà en el fes­ti­val Tempo de Girona (21 h, gratuït), amb el suport de les Cases de la Música.

Després del final de Minerva, un pro­jecte molt interes­sant però amb poca for­tuna, Abril Gabri­ele se’n va anar tres anys a Lon­dres, per com­ple­tar la seva for­mació: “Vaig con­ti­nuar amb les clas­ses de cant que ja havia començat abans amb Jen­ni­fer May [pro­fes­sora d’Amy Wine­house, entre altres can­tants d’èxit] i també vaig apren­dre una mica de piano i vaig fer clas­ses de com­po­sició de cançons a l’escola ICMP”, explica. A Lon­dres també va gra­var, just abans del con­fi­na­ment, els seus dos pri­mers sin­gles, Lost fore­ver i Hold on, a The Rattle, “una espècie de coworking per a músics”, on va tre­ba­llar amb la pro­duc­tora Linda Buratto. Després, quan Gabri­ele ja havia tor­nat a Girona van con­ti­nuar la col·labo­ració a distància amb Buratto, per donar forma a Ste­ven Spi­el­berg : la veu es va gra­var aquí i la part ins­tru­men­tal, a Lon­dres. Els tres sin­gles s’han anat publi­cant a les pla­ta­for­mes esgla­o­na­da­ment des del febrer pas­sat, un cada dos mesos, apro­xi­ma­da­ment, començant per Lost fore­ver . La pre­visió és que al setem­bre surti el quart sin­gle. “Ara començo a notar que tot roda i estic dis­fru­tant molt; jo també em sento més cen­trada i, a més, molta gent m’ha ofert la seva ajuda”, diu la can­tant.

“Faig soul rar, de vega­des més pro­per al rock, a l’indie o al pop”, diu l’Abril quan ha de defi­nir el seu estil. “M’agrada molt expe­ri­men­tar i tren­car una mica amb el que s’ha fet abans, però l’arrel sem­pre és el soul i per això canto en anglès. Em sento més còmoda amb el soul-rock amb gui­tar­res, però si cantés soul clàssic m’avor­ri­ria”, afirma una intèrpret que en directe com­bina els temes pro­pis –amb lle­tres molt per­so­nals: “Jo només sé can­tar de les coses que sento”, diu– amb relec­tu­res de cançons de Jeff Buck­ley, Lauryn Hill, Amy Wine­house o Fer­ran Palau, perquè, segons explica, són les cançons que a ella li agra­da­ria sen­tir. En directe, fa con­certs en duet, amb el gui­tar­rista Héctor Pérez, o com demà a Girona, amb la banda que, a més de Pérez, també inclou Indra Vila a la bate­ria i César González al baix, que en el Tempo subs­ti­tuirà l’habi­tual Júlia Coro­mi­nas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.