Música

crònica

En una altra dimensió

En un estiu acci­den­tat per a molts, la pandèmia ha afec­tat la gira d’ El Pot Petit amb alguns con­certs can­cel·lats o ajor­nats per algun con­tagi a les seves files, però final­ment dijous el grup empor­danès va poder actuar al Fes­ti­val de Cap Roig , on va debu­tar després de dotze anys en actiu –més o menys dotze, perquè “el de la pandèmia no compta”, com va dir la Jana– i ja con­so­li­dat com una de les for­ma­ci­ons més des­ta­ca­des de l’escena fami­liar a Cata­lu­nya. Davant d’un audi­tori tan ple com ho per­me­ten les actu­als cir­cumstàncies i emmar­cat per un cap­ves­pre preciós, després d’una petita amenaça de pluja, El Pot Petit va des­ple­gar tots els seus recur­sos musi­cals i escènics, amb una petita big band de tretze mem­bres, entre ins­tru­men­tis­tes de gran nivell i ver­sa­ti­li­tat –potent secció de vent, ideal sobre­tot en els moments amb més swing– i pira­tes que can­ten, ballen i cri­den “a l’aven­tura, l’abor­datge, a la romana i els espa­gue­tis... a la bolo­nyesa!”, perquè ja se sap que “amb la panxa buida no es bus­quen tre­sors”.

El gran tre­sor d’El Pot Petit són les seves cançons i tot l’ima­gi­nari propi que hi han creat. Per això el con­cert comença amb les arxi­co­ne­gu­des notes de La dimensió des­co­ne­guda, perquè el grup con­vida el seu públic a endin­sar-se en el pot petit i entrar en una altra dimensió, plena de música, màgia i per­so­nat­ges tan simpàtics com entra­nya­bles, a través dels quals els nens i les nenes poden afron­tar la por o la ver­go­nya i des­co­brir que en aquest món d’apa­ren­ces, no tot és la imatge: “Què vol dir que fas cara d’això o d’allò altre? Som el que fem i no el que sem­blem!”, van dir sobre El drac Rac, que tren­cant amb totes les con­ven­ci­ons no treu foc pels quei­xals ni es crus­peix ningú, perquè “és un drac vege­tarià, eco­lo­gista, paci­fista i que fa ioga”.

En un esce­nari sense pan­ta­lles –ja n’hi ha prou al món real–, amb tite­lles, vai­xells i acàcies, en Pau, la Jana i la Mel­me­lada Band van ofe­rir una dot­zena de cançons durant una hora i quart, en un espec­ta­cle de ritme tre­pi­dant, amb dife­rents nivells de lec­tura i humor que per­me­ten que tots en puguin gau­dir, grans i petits. El cuc poruc, El jardí –gran final de per­cus­si­ons–, L’arc de Sant Martí, el díptic for­mat per Els pira­tes i El pirata des­pis­tat, el Rap fami­liar –amb tot Cap Roig cri­dant “t’estimo!”–, Soc un mico, la molt espe­rada El lleó ver­gonyós i la música de Kiss intro­duint El rock de la for­miga, van pre­ce­dir la gran clo­enda amb el seu himne, El Pot Petit, quan ja tots hi érem, a dins d’aquest pot ini­gua­la­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia