Cultura popular

Estiu a mig gas per a la cultura popular

Els actes festius s’adapten a un format reduït, amb reserva i sense balls

A les festes majors es contracten orquestres per als concerts i les colles agraeixen sortir

Els parcs, camps de futbol i escoles són els escenaris a l’aire lliure en espera que retorni la normalitat

“La prioritat és que la pandèmia acabi i la gent gran torni”

Millor això que res. Aquesta és la per­cepció per als qui tor­nen a par­ti­ci­par en les fes­tes majors després que l’estiu pas­sat se sus­pen­gues­sin tots els actes per la pandèmia. Els ajun­ta­ments, amb les colles i les enti­tats, s’han encar­re­gat de bus­car nous espais a l’aire lliure com ara parcs, camps de fut­bol i patis d’esco­les amb recin­tes deli­mi­tats, on és més fàcil con­tro­lar l’accés i els afo­ra­ments. Les fes­tes de Sant Magí de Tar­ra­gona han triat com a esce­nari prin­ci­pal el tea­tre a l’aire lliure del Camp de Mart, on s’han fet els con­certs i els actes de la iMA­GI­nada, amb tota l’oferta dels fes­ti­vals de l’aMt i Mini­pop. Man­resa, que està a punt de començar la festa major, ocu­parà diver­sos punts de la ciu­tat, però ha esco­llit també el camp de fut­bol de la Salle per fer un espec­ta­cle de foc amb el sug­ge­ri­dor títol de Foc a la Covid.

Per cenyir-se a la nor­ma­tiva del Pro­ci­cat, que a prin­ci­pis de juny obria la porta a cele­brar fes­tes majors, s’han adap­tat con­certs i actes popu­lars a for­mats més reduïts, en què el públic ha d’estar asse­gut amb mas­ca­reta i sense ballar. “Això és el que més ens ha cos­tat des de dalt de l’esce­nari; no veus les cares, i no saps si s’ho pas­sen bé”, asse­gura Miquel Coma­de­vall, que, amb els com­panys de l’orques­tra Mara­ve­lla, espera la recom­pensa dels aplau­di­ments quan aca­ben les dues actu­a­ci­ons que fan en un for­mat més reduït. “Abans omplies pla­ces i ara estan asse­guts, però dar­rere les tan­ques veus que la gent omple bars i ter­ras­ses”, asse­nyala el repre­sen­tant de la Mara­ve­lla, satis­fet de com els va la gira després de les anul·laci­ons que van tenir l’any pas­sat. “Sort en tenim, de les fes­tes majors, que ens per­me­ten tre­ba­llar, però som lluny de les con­trac­ta­ci­ons que teníem abans”, diu el músic, que lamenta que els ajun­ta­ments hagin apro­fi­tat per rebai­xar preus quan per a ells les des­pe­ses són les matei­xes. Tam­poc tenen la segu­re­tat que els con­trac­tin l’any vinent, ja que, atesa la incer­tesa de la pandèmia, només tenen reser­ves dels ajun­ta­ments per al 2022.

La part posi­tiva de la Covid, comenta Coma­de­vall, és que amb el toc de queda, fins fa poc vigent en molts muni­ci­pis, les actu­a­ci­ons no es podien allar­gar gaire: “Tots érem a dor­mir ben d’hora.” Els com­panys de l’orques­tra Mont­grins coin­ci­dei­xen que hi ha més feina de la que s’espe­ra­ven tenint en compte que encara és un “estiu amb Covid”. “La gent té ganes de festa i està molt més recep­tiva”, asse­gura el repre­sen­tant del grup, Sixto Lara, que veu des de l’esce­nari com la gent es belluga a la cadira i n’hi ha que no poden dei­xar d’aixe­car-se.

L’ocu­pació de les cadi­res ha estat un mal­de­cap per als ajun­ta­ments, que han hagut de bus­car fórmu­les per com­ba­tre “l’absen­tisme”, ja que mol­tes reser­ves dels actes es tra­du­ei­xen en cadi­res bui­des. A Man­resa han seguit el model que va implan­tar Mataró per les San­tes, amb el paga­ment d’un euro per entrada, per tal d’inten­tar que així s’ocu­pin les pla­ces reser­va­des. També a les fes­tes de Gràcia es feia una crida als veïns a no dei­xar lliu­res pla­ces en uns actes de petit for­mat. Entre les acti­vi­tats, es va recu­pe­rar l’aplec de la sar­dana ajor­nat al maig, en què les cobles van tocar el seu reper­tori sense sar­da­nis­tes.

La gent gran, a casa

El pre­si­dent de la Con­fe­de­ració Sar­da­nista de Cata­lu­nya, Xavier Tres­ser­ras, reco­nei­xia que hi ha menys públic: “Ens costa que la gent gran, que és població de risc, vin­gui a ballar sar­da­nes.” L’acti­vi­tat sar­da­nista s’ha reprès amb mesu­res per evi­tar con­ta­gis i per això els par­ti­ci­pants s’han d’ins­criure per regis­trar-se com un grup esta­ble i ballar aga­fats, amb mesu­res d’higi­ene de mans i mas­ca­reta. “No tenim con­ta­gis, però la pri­o­ri­tat és que la pandèmia acabi i la gent gran s’animi a tor­nar”, insis­tia Tres­ser­ras, que asse­gura que la majo­ria de balla­des s’han con­ver­tit en con­certs per escol­tar els músics de les cobles. A l’estiu s’han fet aplecs, com el d’Artés i Cale­lla, i el fes­ti­val Amb So de Cobla, a l’agost a Palamós.

“Tot­hom s’ha anat espa­vi­lant, també en funció de si els ajun­ta­ments cedien més o menys a l’hora de fer balla­des o cer­ca­vi­les cur­tes”, explica des de l’Agru­pació de Colles Gegan­te­res Mercè Mont­ser­rat, que és por­ta­dora dels gegants de Cale­lla i con­fia que final­ment els puguin treure per festa major al setem­bre, sem­pre que no empit­jo­rin les res­tric­ci­ons. “Volem tor­nar a fer tro­ba­des i con­vi­dar-hi altres colles”, diu la gegan­tera, que con­fia que l’estiu vinent es pugui recu­pe­rar la nor­ma­li­tat i que, més enllà de fer acte de presència en les cites ofi­ci­als, les colles puguin par­ti­ci­par acti­va­ment en la festa. Mont­ser­rat asse­nyala també que la Covid els està afec­tant amb la dava­llada de patro­ci­na­dors, que estan “tocats econòmica­ment” i no poden con­ti­nuar donant suport a les colles. També lamenta que el sec­tor de la cul­tura popu­lar no s’hagi reu­nit encara amb la nova con­se­lle­ria de Cul­tura, que encapçala Natàlia Gar­riga, i que siguin con­si­de­rats de “segon ordre”.

LA FRASE

Sort dels concerts de festa major, però som lluny de les contractacions que teníem abans
Miquel Comadevall
músic i representant de l’orquestra maravella

LA XIFRA

2,15
milions
ha anunciat la Generalitat en el pla d’ajuts per a les entitats de la cultura popular.

Els firaires, resignats amb els horaris

Les fires d’atraccions han retornat a alguns municipis coincidint amb les festes majors. “No ens podem queixar, perquè treballem i tenim gent, però ens està costant una mica”, reconeixia el president del Gremi de Firaires de Barcelona, Marco Orús, que s’ha hagut d’adaptar a la normativa per controlar els accessos i amb l’horari reduït com el sector de la restauració, tancant a dos quarts d’una. “Volíem ampliar horaris, però després va venir el toc de queda”, explica Orús, que assegura que els municipis on han pogut obrir estan contents. El primer va ser Mataró, que al juny acollia els firaires després d’un any i mig tancats. Després de voltar per Catalunya, acaben a Barcelona, on muntaran i desmuntaran a Gràcia, Sants, la Barceloneta i el Poblenou.

A Girona, les festes de Sant Narcís, que es faran entre el 28 d’octubre i el 7 de novembre, recuperaran també les atraccions de la fira. Segons ha anunciat l’Ajuntament de Girona, també es planteja que hi hagi barraques i concerts a la zona de la Copa. Amb la situació sanitària actual, es projecten vuit barraques, però si les condicions milloren es podria ampliar el nombre de locals en funció de la normativa del Procicat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia