Herois imaginaris, herois imaginats

En un dels concerts més esperats del festival, Zubin Mehta ha tornat a Peralada després de la visita del 1998 amb la Filharmònica d'Israel. Ho ha fet amb l'admirable Orquestra del Palau de les Arts de València a la qual està vinculat des del començament, ara com a president del Festival del Mediterrani.

En programa —i amb visites esporàdiques de la pluja—, els dos poemes simfònics que Richard Strauss va concebre entre 1896 i 1898 com a obres complementàries basades en la idealització de l'heroi: el Don Quixot, lligat al més profund imaginari col·lectiu, i la Vida d'heroi, poema sorgit del desig d'autosublimar-se com a paladí de la cultura, el progrés i la pau. El primer és una de les seves obres millors, més complexes i renovadores; el segon, una de les més freqüentades pel lluïment orquestral.

Com passa darrerament, Mehta va estar irregular amb un gest que alternava una mecanicitat complaent amb una vistosa plasticitat hàbilment modeladora del so. El tram final de Vida d'heroi i la propina de la Dansa dels set vels de Salomé van ser moments a l'altura de la seva categoria.

Lluitant contra un vent encaparrat amb les partitures i una humitat aclaparadora, l'orquestra no va parar de créixer certificant el seu altíssim potencial. Els solistes n'eren els primers faristols: el violinista Igor Malinovsky, més rapsòdic que elegíac (i massa just d'arc i afinació), la violista Julia Màlkova i el violoncel·lista Guiorgui Anichenko, a qui Mehta va respectar una personificació del Quixot tractada amb ànsia concertística i una llibertat rítmica sui generis.