Cinema

Ángela Molina

Actriu

“Estem fets dels éssers que estimem”

Nomi­nada cinc vega­des als Goya, Ángela Molina (Madrid, 1955) va rebre final­ment una esta­tu­eta honorífica el 7 de març pas­sat. L’Acadèmia del Cinema Català li va retre home­natge ahir, en un doble acte en què Carme Elias, Gaudí d’Honor 2021, va ser home­nat­jada per l’Acadèmia del Cinema Espa­nyol.

La seva relació pro­fes­si­o­nal amb Bar­ce­lona ha estat intensa: Bigas Luna, Villa­ronga, Camino, Ber­ger...
És una relació molt viva, alliçona­dora, sem­pre he tro­bat gent abso­lu­ta­ment afí als meus ins­tints, a les meves vivències. He tin­gut i con­ti­nuo tenint grans amics aquí. Per mi és com una pro­lon­gació de casa meva. Quan torno, és com tor­nar a casa, perquè la meva memòria està plena d’aques­tes per­so­nes que he esti­mat i amb les quals he tin­gut una relació labo­ral històrica ben real. Sem­pre penso que tor­na­ria més sovint i que vol­dria tor­nar a tre­ba­llar-hi. És part de la meva vida.
En rebre el Goya d’Honor va dir que la vida és com el cinema, perquè es gau­deix amb els altres. En què més s’assem­blen?
No ho sé, depèn del moment. És cert que la vida la dis­fruta un mateix, però també és cert que, en gau­dir-la, tu ets part dels que esti­mes, és inse­pa­ra­ble. Estem fets dels éssers que esti­mem i estem fets pels éssers que esti­mem. Quan ets en un lloc de cele­bració, si estàs amb la teva gent el batec és una uni­tat que no és com­pa­ra­ble amb res més. I més en aquest tipus d’art que és el cinema, que sense un espec­ta­dor, es mori­ria en un racó sense ser vist. El cinema no tindrà mai vida sense els espec­ta­dors.
Ha tre­ba­llat amb Buñuel, Almodóvar, Borau... Sem­pre se segueix apre­nent dels grans direc­tors?
Se segueix apre­nent que no hi ha res per apren­dre, que s’ha de viure cada moment. Com reac­ci­o­na­rem nosal­tres quan ens arribi, això no ho saps fins que passa. Hi ha quel­com mis­teriós que em fa molt res­pecte. Per la meva part, acos­tumo a ser molt exi­gent, ho porto tot molt pre­pa­rat per després obli­dar-me’n.
També ha tre­ba­llat amb gent jove. Com veu les noves gene­ra­ci­ons?
Els joves són molt autèntics, pre­pa­rats i entre­gats, molt cons­ci­ents de la història que ells no han vis­cut, però que ja pos­se­ei­xen, molt. I són molt valents, perquè els temps no són fàcils. Això els dona una puresa espe­cial. M’encanta veure’ls.
En rebre el Goya va rei­vin­di­car el cinema com un tre­ball col·lec­tiu.
Total­ment! És veri­tat, es crea una uni­tat que fun­ci­ona real­ment. Si la soci­e­tat fun­cionés com el cinema esta­ria molt bé, perquè real­ment cadascú sap estar en el seu lloc sabent posar-se al lloc dels altres, amb un objec­tiu que és com­plir el somni que tenim tots junts.
Recorda el moment en què va dir que volia ser actriu?
Recordo el meu pri­mer èxit, que va ser en una festa fami­liar quan era una nena. Feia clas­ses d’art dramàtic a casa, llegíem els clàssics, poe­sies de llen­gua cas­te­llana, el Qui­xot... i al meu pare [el can­tant Anto­nio Molina] li agra­dava molt com decla­mava. En un ani­ver­sari, sent molt jove­neta, hi havia tots els cosins i la família, i el meu pare em va dema­nar que recités un poema. Jo vaig dir que no, em feia molta ver­go­nya. Sem­pre he estat bas­tant tímida en el fons. Però després em vaig tan­car a l’habi­tació, dol­guda per haver fallat al meu pare, i final­ment vaig sor­tir, li vaig dema­nar perdó i li vaig dir que decla­ma­ria. No li podia fallar. Vaig reci­tar alguns poe­mes de Juana de Ibar­bou­rou i alguns van plo­rar, van aplau­dir molt. I jo no m’ho podia creure! Em vaig sen­tir molt feliç fent-ho! Pen­sava que pati­ria molt, que em resul­ta­ria impos­si­ble, però em vaig obli­dar de mi mateixa i vaig entrar en els poe­mes. Aquest va ser el meu pri­mer èxit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia