Cultura

Cineclubs a peu de canó

L’activitat dels cineclubs catalans durant el 2020 es va reduir un 47% respecte a les programacions del 2018, mentre que la de les sales comercials va caure un 74%. És una de les conclusions de l’estudi que la Federació Catalana de Cineclubs ha elaborat a partir de les dades de 31 dels 54 cineclubs associats, que analitza l’impacte de la pandèmia i l’evolució del cineclubisme durant els darrers anys. Emma Fernández, la nova presidenta de la Federació de Cineclubs de Catalunya des del mes de juny passat, fa una valoració molt positiva de les xifres de l’estudi: “Els cineclubs s’han mantingut al peu del canó i han intentat tirar endavant les seves programacions i activitats.”

Hi ha més dades positives de l’estudi: la mitjana d’espectadors s’ha mantingut en 58,55 durant la pandèmia, gairebé el nivell d’abans (59), mentre que les sales en tenen una mitjana de 27,27; les sessions en llengua catalana (original, subtitulada i doblada) representen el 29,5%, i les sessions dedicades a producció catalana suposen el 16%. Uns percentatges molt més alts que els de les sales comercials, destaca Emma Fernández: “Les sessions en versió catalana han passat del 26,3% del 2018 al 29,5%, i multipliquen per 11 la mitjana de les sales comercials. El percentatge de produccions catalanes és del 16%, que també són 4 punts més respecte a les sales comercials. Realment els cineclubs estan fent una tasca de difusió de molt cinema català i en català, tot i que la distribució és complicada. El tant per cent no és més elevat perquè no es disposa de còpies en versió catalana.”

La Federació Catalana de Cineclubs ha fet públiques aquestes dades en el marc de la 8a Setmana del Cineclubisme Català 2021, que se celebra a la Filmoteca de Catalunya i es va inaugurar divendres passat amb la coproducció franco-catalana Josep, que va ser presentada pel seu director, Aurel. Avui es tanca amb Guest, de José Luis Guerín (2010).

Emma Fernández, que amb la seva junta té previst iniciar un projecte relacionat amb la igualtat de gènere i la visibilització de les dones, afirma: “Estem convençuts que la gent té ganes de veure cinema de qualitat. En un moment com ara, en què estem perdent molts cinemes, sovint els cineclubs són les entitats que poden oferir cinema als llocs que han perdut el seu punt de referència cinematogràfica.”Emma Fernández presideix una junta de la Federació Catalana de Cineclubs gairebé paritària i amb dones als càrrecs principals. La nova presidenta porta molts anys a la federació i trenta anys lligada a cineclubs. “Tenim pensat fer algun projecte amb perspectiva de gènere, a veure com enfoquem això des del punt de vista dels cineclubs, però encara no hem tingut temps de concretar-ho”, explica en una entrevista a El Punt Avui. Altres objectius, en els dos anys de mandat que han iniciat, són: “una escola d’estiu, mantenir el que ja fem, inclosa la Setmana de Cineclubisme, i reprendre les visites in situ per prendre el pols dels cineclubs. Durant la pandèmia no hem tingut pràcticament contacte personal i volem veure com batega el món del cineclubisme per intentar donar-li una mica la volta, perquè hem passat un període força complicat.”Això s’ha reflectit en altres xifres de l’estudi que han elaborat: “Si el 2018 es van fer 1.341 sessions, el 2020 hem passat a 720, pràcticament la meitat, però la mitjana d’espectadors s’ha mantingut.”Remarca el valor afegit que representa la seva oferta: “Totes les sessions de cineclubs van acompanyades d’un cinefòrum, presentacions de directors, d’algun tècnic o expert... També s’han fet cursos en línia de tota mena. El públic hi pot participar d’una manera activa, i una de les funcions primordials del cineclub és la formació del públic, és un dels seus pilars bàsics, formar un públic crític i que estigui preocupat pel món que l’envolta i que ho transmet a través del cinema.”El cineclubisme està molt estès a Catalunya, sobretot a les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona. “Potser on menys consolidat està és a la de Lleida. A part de la Seu d’Urgell, hi ha poca activitat. És un dels territoris que es resisteix i ho volem treballar. No sabem si és perquè no existeixen o perquè no hi ha tant sentit associacionista. El cineclubisme va molt lligat a l’associacionisme en general i a les comarques de Barcelona, Girona i Tarragona hi ha més activitat associacionista.”A part dels 54 clubs associats, n’hi ha altres que funcionen pel seu compte. No hi ha un mapa complet dels cineclubs que existeixen, reconeix Emma Fernández.Sigui com sigui, la presidenta de federació destaca que tots els cineclubs “fan molt bona feina”. “Fins i tot de vegades posen diners de la seva butxaca per mantenir les sessions i l’esperit. Fan una difusió de la cultura a Catalunya molt potent i les seves xifres s’han de fer valdre. És un moviment que realment es mulla per allò en què creu i per la necessitat de portar la cultura cinematogràfica a tot el territori.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dani Martín, Antonio Orozco, Sergio Dalma i Els Pets participaran al festival Summerfest Cerdanya, previst pel 2022

Puigcerdà
Montserrat Torrent
ORGANISTA

“Lluito tant com puc per defensar la vellesa”

BARCELONA

“Emociona’t”: una campanya per donar suport i promocionar la cultura

Barcelona

Narcís Comadira, artista convidat de l’Auditori

GIRONA

Moulin Rouge i Bette Davis reviuran a Salt

Salt
Neus Ballús
Directora de cinema

“Un cinema diferent és possible”

Barcelona

Atrapats per la passió del cinema

Barcelona

Elmini celebra 10 anys d’independència sonora

olot

Diversitat de gènere i canvi climàtic, a l’Olot Cultura

Olot