El Jordi Cerdà més depurat, a la galeria Vanderaa

El minimalisme, un moment originat als Estats Units als anys seixanta, va passar de llarg de Catalunya, tot i que es poden resseguir moltes empremtes de les seves troballes en el món del disseny, de l’interiorisme i de l’arquitectura. Pocs artistes catalans van veure llavors en el minimalisme un camí per seguir. Sota una dictadura, els postulats d’una estètica tan radicalment austera i sense referents devien ser massa durs per a una modernitat que aquí es va sentir més còmoda amb els continguts de crítica social, més propers al Nouveau Realisme francès que no pas a les obres conceptuals d’artistes nord-americans com ara onald Judd, Carl André o Robert Morris, que creaven unes peces sense cap significat ni representació, basades en senzilles formes geomètriques.

Un dels pocs artistes catalans que es va adonar de la importància d’aquest moviment és Jordi Cerdà (Barcelona, 1949), que al final dels anys seixanta va començar a treballar la geometria des d’un punt de vista conceptual, primer amb pintura sobre cartó, que gradualment va reduir a línies geomètriques de tinta negra sobre paper. Aquesta etapa, concentrada en l’any 1970, és la que es mostra a l’exposició Geometria minimalista, que es pot visitar fins al dia 23 d’aquest mes a la galeria Richard Vanderaa de Girona.

Són obres de petit format d’una exquisidesa sense ornaments, com una espècie d’ideogrames que aspiren a engendrar alguna forma d’espai més que a significar res, i que precedeixen la immersió de Cerdà en l’art conceptual, com Àngel Jové, Antoni Llena o Benet Rossell, amb una intensa reflexió teòrica sobre l’art i la seva representació, també a través del cinema experimental, les instal·lacions i els fotomuntatges.