Un Born divers

“La ciutadania no acaba de tenir una idea clara del que és el Born i què el diferencia d’altres centres culturals.” La nova directora de l’equipament municipal, l’escriptora Marta Marín-Dòmine (Barcelona, 1959), vol rescatar-lo de les confusions i de les disputes ideològiques que el persegueixen des de sempre. Un estudi recent del comportament del públic ha posat de manifest el que de fet no és cap sorpresa: que el Born encara no ha trobat el seu lloc en el mapa cultural de la ciutat.

Ella té clar quin ha de ser i què cal fer per consolidar-lo. “La nostra missió és que el Born sigui conegut per la seva relació entre la memòria i la cultura. La memòria no té una altra manera d’expressar-se que a través de les manifestacions culturals”, remarca, i hi afegeix que estaran oberts a tota mena de disciplines del pensament, la ciència i la creació artística.

L’equipament en du el nom, Centre de Cultura i Memòria, però la realitat és que “l’oferta eclèctica” que allotja l’ha abocat a la indefinició que perceben els visitants, aguditzada pel decebedor projecte de l’última directora, Montserrat Iniesta, que l’Ajuntament va destituir al març. Marín-Dòmine s’hi va incorporar l’1 de setembre després de guanyar el concurs que es va convocar seguidament. En dos mesos ha hagut de planificar els continguts del 2022 i de part del 2023, conforme als 2,9 milions d’euros que té assignats anualment de pressupost.

Sí que ha heretat de gust de l’anterior direcció unes jornades sobre l’esclavisme a Barcelona que se celebraran la setmana que ve. El colonialisme, avisa, tindrà molta presència en les programacions dels propers anys, amb el repte de recuperar i de difondre històries soterrades, com ara que a Barcelona hi va haver zoològics humans.

Marín-Dòmine vol recomençar posant la lupa sobre allò més elemental: què és la memòria i com l’hem d’afrontar, sigui personal o col·lectiva. La històrica, font de tantes controvèrsies de les quals les restes arqueològiques del 1714 en són un paradigma, s’ha d’assistir, sosté, amb una mirada ampla i sense menystenir cap angle. “Conèixer el que succeeix en altres contextos ens pot ajudar a fer reflexió des d’aquí. Arreu, la memòria històrica s’origina com a trauma d’un conflicte que té perspectives diferents.” Guinea Equatorial serà el primer país convidat d’un cicle anual.

Aquest Born de memòries “diverses” que s’imagina la nova directora té com a fita convertir-lo en “un lloc en què la majoria de ciutadans s’hi sentin representats”. També perquè els parlarà de “memòries en temps present”, amb el canvi climàtic o fins i tot la pandèmia del coronavirus com a fets que estan marcant un abans i un després en les nostres vides. La memòria de les vides que es va emportar la sida és un altre cas que té interès a tractar. Ells i elles ja no hi són, però sí els seus familiars, amics i els supervivents. I, per tancar el cercle dels temps, hi haurà una línia específica per a les memòries que encara no existeixen, “les memòries del futur o de les utopies”.

Marín-Dòmine aspira a donar joc a una visió “dinàmica” de la memòria, “i no pas fixada només en les commemoracions”. A més, diu, vol “alliberar-la del victimisme”. “No podem convertir Barcelona en un alberg del dolor. Parlar de memòries passades evidentment que vol dir moltes vegades parlar d’esdeveniments tràgics. Però a la víctima l’hem de veure com un testimoni sovint no només de les injustícies sinó també de la resistència i la lluita contra aquestes injustícies.” Amb aquest sentit es programarà un espectacle de dansa de la companyia Las Lolas en record de les dones deportades al camp nazi de Ravensbrück, “que també parla de la vida”, pels volts del Dia de les Víctimes de l’Holocaust, al gener; i es presentarà una instal·lació artística de producció pròpia d’homenatge a Primo Levi –en el marc dels 35 anys de la seva mort– i al seu testimoni de l’horror d’Auschwitz, al juny.

Al febrer se celebraran unes jornades internacionals sobre polítiques de memòria, amb una especial atenció al projecte de llei espanyola, i que tindran continuïtat el 2023 amb una altra tongada de sessions centrades en les comissions de veritat i reconciliació, en aquest cas amb una mirada més enfocada a Amèrica.

El moviment feminista dels anys setanta tindrà visibilitat els dos propers anys. El 2022 en format conferència per aprofundir en el llibre Our bodies, ourselves, la traducció en castellà i en català del qual va ser “la llavor” de la creació dels centres de planificació familiar. El 2023 el projecte agafarà cos d’exposició. I la gran exposició de l’any que ve, que s’obrirà a l’octubre, reunirà un conjunt d’obres d’artistes que furguen en la repressió franquista, “dels grafiters als més clàssics”, amb el comissariat de Nora Ancarola i el col·lectiu La Caníbal. Marín-Dòmine pretén que els nous projectes expositius contaminin tot l’espai, no només les sales tancades, sempre amb el màxim respecte pel patrimoni.

La recerca del jaciment del Born no s’aturarà, i a més ella vol que s’afini més en la divulgació d’allò que ja s’ha explorat, si cal actualitzant-la, i de tot el que continua amagant i es va desvelant. Una altra forma de destacar-ne el valor serà amb instal·lacions d’obres de gran format d’artistes contemporanis de renom que han treballat la memòria. Marín-Dòmine té debilitat per Christian Boltanski, mort recentment, i promet moure cel i terra per aconseguir portar a Barcelona una peça seva icònica. “La memòria també genera bellesa”, rebla.