Altres

La UdG promou la recerca i l’estudi dels Jocs Florals

El lidera el grup de Patrimoni Literari

Analitzarà les implicacions socials, culturals i polítiques en cada moment

El grup de recerca de Patrimoni Literari de la Universitat de Girona (UdG) ha engegat la campanya Literatura i societat: arxius, entitats i publicacions per recollir informació i documents dels Jocs Florals i altres certàmens literaris celebrats a Catalunya entre el 1859 i el 1977. Aquest període abraça des de la restauració dels Jocs Florals de Barcelona fins a l’inici de la Transició . L’objectiu de la recerca és entendre’n les implicacions socials, culturals i polítiques de cada moment.

El projecte proposa analitzar els Jocs Florals com a eix vertebrador d’elements socials i culturals que configuren un sistema complex, en el qual el paper de les associacions, els centres culturals i les publicacions pren una importància cabdal per a la generació de xarxes culturals i intel·lectuals.

Una altra finalitat del projecte és fer visible el teixit social i cultural que va contribuir a la vida literària i cultural dels municipis i les comarques amb la celebració de certàmens literaris entre el 1859 i el 1977. Aquesta tasca, perquè sigui completa, només és possible des del coneixement profund de la vida cultural de cada població i comarca. L’equip d’investigador, liderat per Margarida Casacuberta , busca la col·laboració d’estudiosos locals i d’aquelles persones que tinguin interès i coneixements sobre la història i la memòria de la vida cultural del seu municipi que vulguin participar en els treballs de recerca i investigació.El projecte compta amb la complicitat de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i té la intenció d’obrir-se als Centres d’Estudi locals i comarcals d’arreu de Catalunya.

La primera fase consisteix en la localització dels materials relacionats amb aquests certàmens –com ara actes, revistes, diaris, cròniques, cartells, entre d’altres –als arxius municipals i comarcals d’arreu de Catalunya.

Els materials recollits s’introduiran al mapa dels Jocs Florals . Al llarg del projecte es faran diverses sessions arreu de Catalunya per donar a conèixer els resultats de la recerca en curs i la importància dels Jocs Florals com a fenomen social i cultural.Els Jocs Florals i els certàmens literaris van convertir-se un element de representació i vertebració important del teixit intel·lectual, cultural i social del país, fins al punt de constituir-se com a un dels fenòmens literaris-culturals de més rendiment en la història politicocultural catalana contemporània, tant pel que fa a la rellevància en la construcció de xarxes culturals, intel·lectuals i polítiques, com pel fet de vertebrar un territori a partir de motius i corrents literaris vinculats amb els llocs.

Promoure la creació literària

El 1859 s’instauren a Barcelona els Jocs Florals per promoure la creació literària en llengua catalana. El certamen es va articular a través de la divisa Patria, Fides, Amor, els tres premis ordinaris —Englantina, Viola i Flor Natural— i la celebració d’una cerimònia de lliurament dels premis (que incloïa el nomenament d’una reina de la festa, la lectura de les obres premiades i de discursos, etc.). Al cap de pocs anys, el model, amb algunes variacions segons el cas, es va anar reproduint pel territori fins a convertir-se en un dels puntals de la societat i la cultura del país. I la celebració d’aquests certàmens va generar una quantitat ingent de textos (i paratextos) que permeten estudiar la progressiva construcció de símbols i mites de la identitat catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen