Ventrílocs brossians
El Centre de les Arts Lliures es dona a conèixer al sector amb un espectacle itinerant i contínues mirades de joves artistes a l’obra i el pensament de Brossa
Els Pirates aborden novament Brossa després de ‘Gran Fracaroli’ (2018)
El repte de la Fundació Joan Brossa és encaixar la nova creació emergent, que beneiria l’autor amb el rigor que garanteixi un respecte per la seva obra. Si l’artista pluridisciplinari (que ballava de la poesia a l’escena i a les obres plàstiques al carrer) era un amant de les arts parateatrals (de la màgia i el fregolisme a l’striptease i la ventrilòquia), ara a l’espai que ahir va obrir oficialment les portes, el Centre de les Arts Lliures, els toca eixamplar el patrimoni brossià amb les veus dels que ja no el van conèixer en vida. Sense el “tu” no hi ha el “jo”, arrenca l’espectacle itinerant que es pot veure fins diumenge per celebrar l’obertura de l’espai que uneix l’antiga seu de la Fundació Brossa i l’Escenari Joan Brossa en un projecte comú.
El Centre de les Arts Lliures arrenca amb dues peces: per una banda, un espectacle itinerant (només aquest cap de setmana) que evoca el Barribrossa que havia dissenyat Hermann Bonnín i plasma la mirada dels artistes més joves en l’univers brossià, i l’espectacle d’Els Pirates La setena porta, que prova d’encabir Brossa en un despatx. La dramatúrgia és de Laura Aubert, que també actua amb Francesc Marginet, Cinta Moreno i Manar Taljo. No és estrany que la companyia que gestiona el Maldà reobri aquesta etapa. Perquè ells van veure l’opció de professionalitzar-se a partir de Teatre de carrer, en què enfilaven accions proposades per aquest autor. També han fet un homenatge a Fregoli (una altra dèria de Brossa): Gran Fracaroli. La companyia Ça Marche presenta, dins del programa PostBrossa d’arts visuals, la seva instal·lació Los figurantes (TNT 2020).
A l’antiga sala Palau i Fabre s’hi ha instal·lat una exposició que perdurarà dos anys. La serp viva, de David Bestué, convida a endinsar-se en l’imaginari de l’artista. N’ha rescatat la seva intenció d’incorporar el quotidià en la seva obra i forçar posicions de protesta al poder; així com la recerca sobre el mateix llenguatge (fins al punt d’indagar sobre les tipografies). Finalment, cedeix el pas a la fantasia parateatral. Hi haurà un espai que cedirà a joves artistes perquè en facin el que vulguin, “cada sis mesos, serà un espai que no controlaré gens”.
Lola Lasurt proposa un joc interactiu amb una peça que ha pintat o fragmentat a partir d’una imatge de Pau Barceló sobre Asamblea general, una faula de La Fontaine que qüestionava el poder. Com en l’òpera El ganxo de Brossa i Mestres Quadreny. El quadre fragmentat de Lasurt, amb el context escrit per Judith Barnés, està penjat d’uns ganxos de carnisseria amb unes vies que permeten trencar la imatge plana. Al PostBrossa, dues percepcions trencadores més. Antoni Pinent crea QR amb el cel·luloide (i el codi trasllada a la filmació exposada) i Pedro Torres juga amb el canvi de percepció espai/temps de manera similar a com Brossa juxtaposava en dos cercles no coincidents la prosa i el vers. Tot és relatiu. Ja ho deia Einstein. Cap ventríloc ni ninot diu veritats absolutes; només hi juga.
LA DATA
Direcció “incentivada”
El president de la fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, confirma que, tot i ser una entitat privada, aspiren a convertir-se en una entitat pública. En aquest viatge, que tot just s’obre amb el Centre de les Arts Lliures, es busca la confluència de les disciplines que va conrear el poeta: la paraula, la imatge i l’acció. El Patronat estima que, per a aquest moment de transició, és adequada una direcció “col·legiada incentivada i transversal”. Amb aquest comentari pretenia tancar el conflicte que ahir membres de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) van avivar a la premsa reclamant un concurs públic per a la direcció i mostrant preocupació per la falta d’atenció a l’art plàstic. En aquest sentit, per exemple, temien que es perdi la beca del Premi Ciutat de Barcelona(10.000 euros), en què havia col·laborat Brossa expandit. Altaió garanteix que el programa es realitzarà i que l’endarreriment ha estat fruit de l’excedència de Judith Barnés, treballadora de la fundació amb trajectòria en arts visuals, a càrrec de l’àrea de mediació i del patrimoni brossià, dipositat al Macba.
