El ‘Belfast’ de Branagh

Alfonso Cuarón, Paolo Sorrentino i ara Kenneth Branagh han emprès els darrers anys una operació semblant: abordar la seva infantesa o adolescència a la seva ciutat natal amb el cor obert, abocant tota la seva saviesa cinematogràfica al repte d’evocar les vivències i els sentiments d’un moment decisiu de les seves vides. Cuarón (Roma) i Sorrentino (Fue la mano de Dios) ho van fer amb producció de Netflix, i Kenneth Branagh ho ha fet amb Universal a Belfast , una petita producció en blanc i negre que arriba avui als nostres cinemes i apunta als Oscar. De moment, suma un munt de nominacions a premis, entre les quals destaquen les set dels Globus d’Or. Al final es va endur només del de millor guió.

“Belfast és la pel·lícula més personal que mai he fet, sobre un lloc i sobre una gent que estimo”, diu Kenneth Branagh. No és poca cosa: després de triomfar interpretant Shakespeare als teatres de Londres, Branagh va iniciar una triomfant carrera cinematogràfica que inclou una trentena d’interpretacions i 21 llargmetratges dirigits, entre els quals hi ha des de Shakespeare (Henry V, Molt soroll per res, Hamlet...) fins a Marvel (Thor), passant per Agatha Christie (Asesinato en el Orient Express i Muerte en el Nilo, que protagonitza amb Gal Gadot i estrenarà el 18 de febrer).

Belfast s’allunya de totes les pel·lícules que ha dirigit per diversos motius. Primer pel to intimista, personal i evocador de la proposta, rodada en blanc i negre. En segon lloc, Branagh no acostuma a ser guionista dels seus films, excepte en els sis en què ha adaptat Shakespeare. Però en aquesta història tan personal és ell mateix que ha escrit en solitari el guió, que ha estat distingit amb el Globus d’Or. En tercer lloc, Kenneth Branagh se sol reservar un paper important en els films que dirigeix, però en aquest cas només dirigeix.

Amb una excel·lent banda sonora protagonitzada per les cançons de Van Morrison, que és també d’Irlanda del Nord, Belfast narra la història de Buddy (Jude Hill), un nen de nou anys de família protestant que viu en harmonia en un carrer on tots són catòlics. L’esclat d’uns disturbis i el clima de tensió i violència capgiren el món feliç que en què vivia, amb els seus pares (Caitriona Balfe i Jamie Dornan), el seu germà gran (Lewis McAskie), els avis (Judi Dench i Ciarán Hinds) i els seus amics.

Branagh explica en els textos promocionals del film per què ha fet ara el film: “A finals dels seixanta, Belfast va travessar un període increïblement tumultuós; van ser temps molt dramàtics, de vegades violents, en què la meva família i jo ens vam veure embolicats. M’ha costat 50 anys trobar la manera correcta d’escriure sobre això, en el to que volia. Pot costar molt de temps entendre com de senzilles poden ser les coses i trobar aquesta perspectiva.”