Patrimoni

Patrimoni

Plànols per a una guerra

A Can Trona de la Vall d’en Bas s’exposen els plànols de les comarques de Girona reunits el 1719 per l’exèrcit invasor anglofrancès

L’any 1719 un exèrcit conjunt de França i Anglaterra, països aleshores enfrontats a la corona espanyola, va creuar els Pirineus i va ocupar una part de Catalunya i altres zones de la Península. En aquell context bèl·lic, els invasors van encarregar a un dels seus cartògrafs, Jacques Pennier, un recull de plànols de viles i construccions com ara esglésies i castells, preveient que tindrien molta importància geoestratègica i els podrien fer falta durant un conflicte que tot just acabava de començar. Si bé part del material es va elaborar aquell mateix any, possiblement força mapes i plànols s’havien aixecat durant la guerra de Successió pocs anys abans o ja estaven dipositats en arxius militars francesos. Contràriament al que es preveia, no hi van haver de recórrer gaire, a aquella cartografia, perquè el 1720, tot just un any després de reunir-la, la guerra es va acabar i les tropes anglofranceses van anar abandonant la Península.

En qualsevol cas, aquell llegat resultaria transcendent des del punt de vista històric i documental, ja que fins aleshores la cartografia de Catalunya es limitava, en general, a les ciutats, viles i construccions de certa rellevància. Seria gràcies a la iniciativa de l’exèrcit invasor i la feina de Pennier que es va elaborar els primers plànols de molts llocs del nostre país que anteriorment no havien merescut atenció.

L’exposició

Tot aquell material (101 mapes i plànols, dels quals 43 són de l’actual demarcació de Girona) es va aplegar en uns atles redescoberts fa poc temps i dels quals l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya n’ha difós una selecció a través d’una exposició. El muntatge, senzill però molt efectiu i didàctic, es pot visitar des d’aquest cap de setmana al centre cultural Can Trona de la Vall d’en Bas, on hi restarà fins a finals de març. S’hi ha reproduït en uns plafons tota la cartografia de les comarques de Girona inclosa en els àlbums de Pennier, i que inclou les ciutats o viles de Girona, Hostalric, Sant Climent Sescebes, Darnius, Figueres, Castelló d’Empúries, Maçanet de Cabrenys, Roses, Cadaqués, Castellfollit de la Roca, Olot, Camprodon, la Roca de Vilallonga de Ter, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, els castells de Quermançó i de la Trinitat, la Torre del Cap de Creus i l’església de la Mare de Déu de les Salines. Al costat del plànol del 1719 s’hi reprodueix una fotografia aèria de la mateixa zona en l’actualitat i així el visitant pot identificar el lloc amb més facilitat i comprovar com ha evolucionat amb el pas del temps. Sobre Pennier, es diu que “és un cas singular” perquè “es tracta d’un cartògraf pràcticament desconegut que amb aquest i altres treballs va fer una contribució remarcable a la cartografia del territori català de principis del segle XVIII”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen