Música

Toni Beiro viatja als 80 a ‘De vuelta al pasado’

El videoclip del nou ‘single’ inclou imatges de grups, pel·lícules i sèries de l’època

El cantant i compositor Toni Beiro ha publicat aquesta setmana el seu nou disc, un EP de cinc cançons titulat Sobrenatural (World Music Factory), que ha presentat en societat amb el videoclip de la cançó De vuelta al pasado . Beiro (Olot, 1974), actualment resident a Celrà, proposa en aquesta cançó i sobretot en el videoclip “un itinerari pels anys 80, com a reivindicació d’una època en què va haver-hi una gran explosió de música i cinema superguai, i que la gent de la meva generació –i els que van néixer una mica abans o una mica després– també la recordem com un món millor, en què jugàvem al carrer sense dependre dels mòbils”. “Diuen que no s’ha de mirar al passat, però per a mi és una festa”, explica Beiro. El videoclip, realitzat per Sergi Milà, s’obre amb el títol de la cançó escrit amb les cèlebres lletres de la nissaga fílmica Regreso al futuro, i a continuació apareix Beiro cantant el tema, o més ben dit la seva silueta, sobre la qual es projecten imatges dels Rolling Stones, Police, Miguel Ríos, Camarón, Led Zeppelin, Prince, Dire Straits i Tina Turner, però també escenes de Star Wars, Indiana Jones, Els joves, Grease i Verano azul, en un món de cassets, cintes VHS i Juegos reunidos.

Gravat íntegrament al seu propi estudi domèstic, on va tocar tots els instruments (“baixos, pianos, arranjaments de corda, programacions de bateria, guitarres acústiques i elèctriques, la veu, els cors i totes les percussions”), Sobrenatural és el sisè treball de Beiro , comptant la maqueta del 2002, i es mou dins dels seus paràmetres estilístics habituals: blues, rock, soul i una mica de flamenc “però no acaba de ser-ho”. “He fet aquest disc en plena pandèmia, però a casa, sense pressions i amb el millor aliat, el temps, perquè podia fer-ho tot al meu ritme, sense pensar que havia de pagar les hores d’un estudi professional”.

Sobrenatural, la cançó que obre el disc i li dona títol, està inspirada en una situació personal força traumàtica: “Em vaig lesionar el dit índex de la mà esquerra, que és el més important per a un guitarrista, perquè amb ell fas la celleta. La cançó parla d’estar a baix de tot, perquè no sabia si podria tornar a tocar mai més, però vaig estar un any i mig fent exercicis i, al final, he aconseguit treure el disc i ja estic recuperat. Soc un lluitador i, quan tinc dificultats, encara trempo més.”

També parla de superació personal i de lluitar pels teus somnis a la cançó Ahora o nunca. Aura és una cançó per a la seva dona: “Li devia des que la vaig conèixer, però era difícil fer una cançó a l’altura de la seva energia”. I Si alguien nos ve desde fuera és una cançó de crítica social: “Si hi hagués vida intel·ligent fora de la Terra i ens mirés, fliparia de com és l’espècie humana.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Música

Joan Enric Barceló presenta a casa el seu debut literari

Vidreres
Cinema

El Truffaut convida a sushi per celebrar els 3 mesos de ‘Perfect days’

Girona
cultura

El Museu d’Història de Barcelona busca director amb un procés de selecció que aixeca recels

barcelona
guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Barcelona
Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes
Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà