Cultura

‘CODA’, a l’esprint final

L’adaptació del film francès ‘La familia Bélier’ guanya l’Oscar a la millor pel·lícula i Jane Campion, el de direcció per ‘El poder del perro’ en un palmarès molt repartit

Jessica Chastain, Will Smith, Troy Kotsur i Ariana DeBose són els actors premiats d’aquest any

Hi ha gales dels Oscar amb triomfs aclaparadors i d’altres com la d’aquest any, en què el botí es reparteix de manera equitativa entre els contendents. De poc serveix la llista de pel·lícules més premiades de la 94a edició: Dune, amb sis estatuetes, ha arrasat en els premis mal anomenats tècnics (fotografia; muntatge; direcció de producció; banda sonora original, el segon per a Hans Zimmer; efectes especials, i so), però ha quedat fora de les categories amb més visibilitat.

L’epopeia galàctica dirigida pel canadenc Denis Villeneuve ha enlluernat els sentits dels acadèmics, però sembla que no els ha tocat l’ànima, espai reservat enguany per a CODA: Los sonidos del silencio, que va protagonitzar un esprint final en els pronòstics amb recompensa. Que la millor pel·lícula dels Oscar sigui el remake nord-americà d’una entranyable comèdia francesa, La familia Bélier (2015), reafirma la tendència general de Hollywood de reciclar, fagocitar, refer i allargar les mateixes històries. I confirma la vigència del vell costum dels Oscar de premiar films sobre gent amb discapacitat.

CODA va ser la segona pel·lícula en premis acumulats durant la llarga gala: es va endur els tres als quals aspirava. A més de millor film, va guanyar el de millor guió adaptat, per a Siân Heder, directora també de la pel·lícula, i millor actor de repartiment, per a Troy Kotsur, parella en la ficció d’una altra actriu sordmuda, Marlee Matlin, que va ser premiada amb l’Oscar el 1986 per Fills d’un déu menor.

Jessica Chastain va aconseguir el seu primer Oscar de tres intents, el de millor actriu, pel seu paper de telepredicadora a Los ojos de Tammy Faye, film que va aconseguir un segon Oscar: el de millor maquillatge i perruqueria. La resta de premis importants es van repartir tots a raó d’un per pel·lícula: El poder del perro, la gran favorita, es va endur el de millor direcció, per a Jane Campion (l’Acadèmia es resisteix a donar el màxim guardó a una producció de Netflix); Will Smith, protagonista inesperat de la vetllada per la seva galtada a Chris Rock, va ser distingit amb el premi al millor actor per El método Williams, en què interpreta el pare de les estrelles del tennis Venus i Serena Williams; Ariana DeBose va recollir el de millor actriu de repartiment per West Side story, i Kenneth Branagh va guanyar el de millor guió original per Belfast.

Els premis a llargmetratges internacionals, d’animació i documental són també importants, però solen anar per un altre carril. La nova sensació del cinema japonès, Ryûsuke Hamaguchi, va recollir el seu primer Oscar, per Drive my car. Encanto, una altra mirada de Disney cap a la cultura llatinoamericana, va guanyar el premi al millor llargmetratge animat, i el de millor documental va ser per a Summer of soul, que evoca el Harlem Cultural Festival del 1969.

Seguint aquesta tendència d’enguany de premiar els favorits en les apostes, l’Oscar a la millor cançó original va ser per a No time to die, tema de Billie Eilish que pren el títol del darrer film de James Bond (Sin tiempo para morir), i el premi al millor vestuari va ser per a Cruella. Sí que hi va haver sorpresa en el nou premi Fan Favorite (del públic). Ejército de los muertos (Army of the dead), de Zach Snyder, va batre Spider-Man: no way out.

Javier Bardem, Penélope Cruz i el músic Alberto Iglesias (per la banda sonora de Madres paralelas) van quedar sense premi. El cineasta espanyol Alberto Mielgo va guanyar l’Oscar al millor curt animat per la producció nord-americana The windshield wiper.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.