Llibres

Els últims romàntics

Lluís Calvo recrea la tradició de la literatura de muntanya en un ambiciós i llarg poema, ‘Cor pirinenc’, que beu del Faust, Verdaguer i el primer excursionisme

Poema novel·lesc o novel·la en vers, Cor Piri­nenc. El poema de Fon­talba i Gota­ne­gra (Lle­o­nard Mun­ta­ner) és una des­me­sura de la lite­ra­tura cata­lana recent, una “ani­ma­lada”, com la defi­neix Lluís Calvo, que hi ha abo­cat quasi bé tota l’experiència mètrica, cul­tu­ral i grim­paire here­tada. Amb 6.133 ver­sos, orga­nit­zats en 14 cants, a banda del pre­ludi i un assaig en prosa sobre la lite­ra­tura piri­nenca en català com a colofó, el poema narra el viatge que empre­nen Fon­talba i Gota­ne­gra, dos per­so­nat­ges del pre­sent, opo­sats però com­ple­men­ta­ris, des de Benasc fins al cap de Creus. Pel camí, conei­xen pas­tors, page­sos, hip­pies i neo­ru­rals, pugen mun­ta­nyes, les bai­xen, són robats, fla­que­gen i s’ena­mo­ren; conei­xen, com diu l’autor, “totes les peripècies del pele­gri­natge i el cami­nar”.

Lluís Calvo va començar-lo a escriure vora la tomba de Joan Ponç, a la Roca de Pelancà, un dels esce­na­ris del lli­bre, com un repte que li ballava pel cap feia anys. “Hem per­dut la capa­ci­tat de fer coses insòlites, amb un punt d’impu­ni­tat, com un regal a la llen­gua i al país”, diu men­tre va des­co­brint algu­nes de les referències a la tra­dició que ha anat dis­se­mi­nant per les tres-cen­tes pàgines del volum. La pri­mera, la més visi­ble, és qui­xo­tesca, amb aquesta pare­lla desi­gual envi­ada a córrer món. Gota­ne­gra és el per­so­natge pragmàtic, el més ter­re­nal, men­tre que el filòleg Fon­talba repre­senta l’ide­a­lisme, tot i que al llarg del viatge l’ena­mo­ra­ment de Gota­ne­gra per Alberta el tor­narà també una mica poeta. Encara que res­pon­guin a una certa cate­go­ria, Calvo no ha pretès caure en este­re­o­tips ni dibui­xar herois atlètics, sinó uns excur­si­o­nis­tes comuns, que es can­sen, suen i pas­sen gana i set. “Aquest caràcter els manté dins una epo­peia post­mo­derna”, con­si­dera el poeta i assa­gista, que a través de Fon­talba, que pel camí anota parau­les en perill de des­a­parèixer, “com un recol·lec­tor de plan­tes romàntic”, fa “una picada d’ullet” a l’expe­dició filològica que mossèn Antoni Maria Alco­ver va empren­dre, en sen­tit invers, el 1906. “Era aquell temps tan fructífer per a tots els camps del saber, amb l’excur­si­o­nisme en auge i l’esclat dels estu­dis de ciències natu­rals, que va coin­ci­dir també amb la reco­pi­lació de les lle­gen­des i del voca­bu­lari dels pas­tors de Joan Ama­des.” Però l’home­natge també és amarg, segons calvo, que equi­para l’extinció de la vida natu­ral i de les espècies amb “la doble extinció, cul­tu­ral i natu­ral, del nos­tre país”.

Com en tot pele­gri­natge, hi ha una trans­for­mació per­so­nal, per la irrupció de l’amor i el des­co­bri­ment d’altres mane­res de viure. “La mateixa idea de fer camí ja és sug­ge­ri­dora, encara que només fos per la riquesa dels topònims”, apunta l’escrip­tor, que defi­neix Cor piri­nenc com “un lli­bre de lli­bres” que abraça con­den­sada tota l’existència. La mort, de fet, “també hi treu el cap”. Tot i la ver­si­fi­cació, ha pro­cu­rat seguir una trama, com­bi­nant moments lírics i nar­ra­tius. És una vari­e­tat que ha tras­lla­dat també a la forma, fent ser­vir des de l’ale­xandrí a l’octosíl·lab i el decasíl·lab, a banda de metres com el dístic elegíac de Car­les Riba o estro­fes com l’octava reial o la mis­tra­lenca, que Ver­da­guer va adap­tar per al Canigó. No són els únics avant­pas­sats que evoca, també hi ha al·lusi­ons a Mara­gall, Vay­reda, Josep Sebastià Pons i fins i tot a la nit de Wal­pur­gis del Faust de Goethe, que li ser­veix per recrear el lle­gen­dari piri­nenc de fades i brui­xes “com un somni lisèrgic”. No són al·lusi­ons banals, sinó un reco­nei­xe­ment devot de la tra­dició: “Els que ens han pre­ce­dit ens van rega­lar el que som, i si no fos per ells avui seríem una província degra­dada.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia