Llibres

El ridícul James Dean

James Ellroy publica ‘Pánico’, un explosiu ‘thriller’ ambientat al Hollywood de les estrelles, on un detectiu i periodista busca merders de les grans figures

James Ellroy és alt com un jugador de bàsquet, nerviós com un base del mateix esport i poc assertiu a les preguntes ambigües. Acostuma a respondre de manera taxativa, no dubta a definir-se com un geni i qualifica d’“hijos de puta” –sic en castellà– a tothom que no consideri de la seva estima. Al trau de l’americana hi porta una bandera d’Ucraïna. Li pregunto el motiu i em respon que Putin és un “pinxo hijoputa” i riu. No sé si s’assembla als seus personatges, però a la nova novel·la Pánico (Random House) es fa un autohomenatge i fa circular tota mena de falòrnies, que m’explica que són inventades. No ho són el narrador, Freddy Otash, monarca viperí de la clandestinitat a Los Angeles dels anys cinquanta, i tota la galeria d’estrelles, que Ellroy diu que odia i que formen el parnàs del Hollywood clàssic: James Dean, Montgomery Clift, Burt Lancaster, Marilyn Monroe, Liz Taylor, Rock Hudson i un Orson Welles a qui el detectiu i periodista groc Otash dona uns quants clatellots. Cal dir que aquesta nova incursió d’Ellroy té un sentit de l’humor que fa partícip el lector d’aquesta novel·la picaresca.

Per evitar que Ellroy torni a dir-me que és un geni, intento establir una partida de ping-pong, que esdevé un interrogatori sobre hàbits d’escriure. El resultat és el següent. Sobre el ritme de publicació em diu: “Treballo tan ràpidament com puc, tan durament com puc i tan bé com sé. Treballo cada dia i matí i tarda, a excepció de quan faig promoció.” També remarca que no escriu amb ordinador sinó a mà, que després li ho transcriu una secretària.

Sobre el seu personatge, el periodista extorsionador Freddy Otash, que feia xantatge a les estrelles de Hollywood després de ser acomiadat del cos de policia de Los Angeles per haver liquidat un assassí de policies, Ellroy el defineix com un tirà que va saber viure a la seva revista Confidential dels escàndols de drogues i inclinacions sexuals, de la promiscuïtat de les estrelles amb els polítics, com el mateix Kennedy. L’escriptor va conèixer el periodista, detectiu i expolicia a finals dels vuitanta i em descriu que era un home ben informat, amb un bon sistema de transmissió de tota mena de situacions complexes: “Va ser precursor d’internet en la difamació, del periodisme porqueria.”

Redactada d’una manera àgil amb capítols independents, que perfectament podrien reproduir una sèrie televisiva, James Ellroy m’explica que abans de començar a escriure té totes les notes preses i sap el que passarà en cada situació: “Tot està planificat fins a l’últim detall en els papers i documentació que utilitzo. Tots els esquemes van fins a l’última frase. Sé tot el que passarà de bon començament i difícilment surto del guió.”

Ellroy defineix Pánico com una novel·la negra popular, amb molta imaginació sobre els personatges amb nom real. Quan comenta el final, per exemple, de Marilyn Monroe em diu que Otash no va tenir cap mena de clau extra perquè Monroe era “senzillament addicta i borratxa; va morir de sobredosi. Abusava de les pastilles”. Sobre el tractament de la violència, sovint còmic, conclou que la seva narració és “racista, plena de violència, sexe, crims i pallisses”. “Tot és resultat de les meves obsessions pel que fa a la vida sobre l’època que escric. Tinc gran capacitat d’inventiva. Utilitzo noms reals per fotre-me’n, o per tocar-los els nassos. O perquè m’agrada jugar amb la versemblança de les coses.” Quan li comento el clatellot a Orson Welles, em diu que a la seva novel·la Tormenta ja l’havia apallissat convenientment mentre destaca la ridiculesa de personatges com James Dean o Nicholas Ray, als quals qualifica de “fantotxes”. Sobre personatges actuals, dubta que el president Joe Biden “no sigui senil”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona