El preu de l’indi mort

La periodista britànica Nina Lakhani presenta aquests dies en diferents fòrums de Barcelona el llibre ¿Quién mató a Berta Cáceres? (Icària). Corresponsal del prestigiós rotatiu The Guardian, és fruit d’una àmplia recerca sobre l’assassinat de Berta Cáceres a Hondures. Es dona la circumstància que Berta va dir a Nina que la matarien. No es va equivocar. Cáceres va ser una abnegada activista mediambiental, una víctima més entre la gran quantitat de persones aniquilades o represaliades al món per haver defensat els seus ecosistemes davant la bulímia de multinacionals occidentals i dels governs i militars titelles. Nina Lakhani va contribuir a aportar dades fonamentals per provar en el judici qui era al darrere dels autors materials de fer-la desaparèixer fins a aconseguir condemnar un intermediari d’una de les famílies més riques del país, David Castillo [no soc jo!], que presidia la hidroelèctrica DESA, impulsora de la construcció en territori de l’ètnia lenca de la presa Agua Zarca. També està involucrat en la trama un lobby d’inversió holandès, que encara està pendent de judici. Berta Cáceres va ser assassinada el març del 2016. Al llarg de l’entrevista, Nina repeteix que l’assassinat de Berta Cáceres no és un fet aïllat: L’ONG britànica Global Witness va titular el seu informe del 2017 Hondures, el país més perillós del món per a l’activisme ambiental. Però lamentablement els assassinats es donen a tot el món quan activistes mediambientals intenten defensar els ecosistemes per garantir la supervivència. Em comenta que des de la publicació del llibre en anglès fa dos anys, els canvis experimentats a Hondures obren l’esperança perquè els nous governants no són tan opacs com els anteriors: “Estem contents perquè s’ha fet un segon judici contra Castillo, militar ensinistrat als Estats Units i responsable de les operacions. El partit anterior, que havia guanyat les eleccions després d’un cop d’estat i amb mètodes fraudulents, ha quedat fora del govern. Ells havien utilitzat capital il·lícit i frau electoral. Havien convertit l’estat hondureny en una eina per al tràfic d’armes i de drogues, i també per a la venda dels béns comuns, especialment els recursos naturals. Aquest va ser l’autèntic propòsit del cop.”

Basant-se en cent entrevistes i arxius confidencials, Lakhani mostra una dona extraordinària en un estat en deute amb els poders corporatius, el crim organitzat i els Estats Units. El 2021 es van complir cinc anys de l’assassinat de Cáceres, l’activista que havia va rebut el premi Goldman, el guardó ambiental més prestigiós del món, per haver intentat aturar la construcció d’una hidroelèctrica al riu sagrat dels indígenes.