Festassa amb molt d’alcohol

Explica la llegenda que el poeta Guillaume Apollinaire –Wilhelm Albert Wlodzimierz Apolinary de Kostrowicki (Roma, 1880-París, 1918)– era fill natural d’una aristòcrata polonesa i d’un militar borbònic de les Dues Sicílies. Durant els 37 anys que va viure, va revolucionar el panorama de l’art i de la poesia de l’avantguarda, va crear alguns dels cal·ligrames més extraordinaris de la història i va ser un dels pares del futurisme i de la revolució cubista. Influent al nostre país, però escassament traduït –potser perquè els lectors el podien llegir directament en francès abans de la desertització cultural provocada per l’anglès–, ens arriba una de les seves obres supremes, Alcohols (Labreu), en una esplèndida i sentida versió del poeta mallorquí Andreu Gomila. El llibre reuneix, com en una antologia, poemes que van des del 1898 fins al 1913 i es podria definir com un tast ben sucós de la seva obra. Gomila ens ho diu en la introducció: “Fins que em vaig posar de debò a traduir els Alcohols d’Apollinaire, no entenia per què cap poeta català, cap traductor, s’hi havia enfrontat, quan estem parlant d’un llibre clau de la literatura del segle XX, potser universal. Només Marià Villangómez n’havia traduït alguns poemes. Un cop immers, ho vaig entendre perfectament. Portar-lo al català és, era, una tasca gairebé impossible. Però, com que de debò no hi ha res que no es pugui fer, i ja que m’hi havia posat, vaig decidir anar fins al fons. El poeta francès juga en aquest llibre amb molts nivells de lectura, fa servir multitud de referents i referències, de registres, i empra totes les tècniques que són al seu abast. Ara et dona una lliçó d’història, ara se’n va als bordells de París. De vegades, en un mateix poema. Crea llengua, a més, en cada poema. S’inventa paraules, animals, imatges. I sovint trenca amb la llarga tradició de l’alexandrí francès, caminant cap a un dodecasíl·lab més planer com ja ho havien fet els poetes simbolistes. Gaudeix amb la mètrica. En l’aspecte formal, els Alcohols són una festassa.”

I ho haurien de ser per la quantitat de poetes que circulen amunt i avall, molts d’ells refractaris a les traduccions magistrals que publiquen algunes editorials selectes. Diu Gomila que Alcohols és una festassa, però també és una gran borratxera mòbil, que t’embriaga i t’omple de vitalitat. Si tens un dia fluix, et rescata: si en tens un de bo, te’l multiplica. L’edició bilingüe de gairebé tres-centes pàgines és força inspirada, més enllà de les raons tècniques que Gomila justifica al pròleg. Com els poemes clàssics d’Horaci o d’Ovidi, Apollinaire ens convida a una carnisseria o ens allunya de les campanes: “amb mi n’hi ha prou per alimentar fins a l’eternitat el foc de les meves delícies”.

L’agafis per on l’agafis, Alcohols és ple de la intensitat que necessiten els catalans. Apollinaire va viure els seus 37 anys al límit –o sense límits– fins que una pandèmia de grip el va liquidar després de la Gran Guerra. Com conclou Gomila, “aquest llibre és una gran oda a la modernitat, als nous dies que s’acosten”. “I encara ens fa riure, ens fa somiar, ens revolta, ens embriaga. Són química pura.” Si volen participar en la festa, poden comprar aquesta entrada al paradís d’un mestra de la felicitat.