Torroella, oasi cultural

A recer de la fúria del món és el lema de la programació que ha ideat Montse Faura, en la seva desena direcció del Festival de Torroella de Montgrí. Davant les crisis que s’amunteguen (sanitàries, bèl·liques, econòmiques), Torroella proposa cultura a partir de la reivindicació de la música clàssica. El festival prova de mantenir un equilibri entre artistes consagrats que conviden a conèixer nous autors (Amandine Beyer i Gli Incogniti són artistes residents que donaran a conèixer Georg Muffat; o Collegium 1704 amb els Collegium Vocale 1704 (que alternen Händel amb Jan Dismas Zelenka) i joves valors (com el pianista Juan Pérez Floristán; el Kebyart Ensemble que estrenen repertori; o la Bachcelona Consort i els quatre guanyadors de la Salvat Bech Bach 2022). Menció a part mereix Joaquín Achúcarro, que enguany arrenca la seva gira a punt de fer 90 anys, amb Bach, Mozart i Chopin entre altres compositors.

Des del 1981, els concerts al Festival de Torroella de Montgrí es feien a partir de les deu de la nit. Aquest any, s’avancen a dos quarts de nou. És una demanda històrica d’artistes i públic (ara, es trobarà ona anar a sopar després dels concerts, justifiquen des del festival). La programació continua fidel al seu guió de mostrar un ampli repertori de compositors de música clàssica: 8 dels 20 concerts són de música barroca. El festival es programa del 30 de juliol al 21 d’agost. Les entrades es posen a la venda pels socis de Joventuts Musicals el 3 de juny. per a la resta de públic, a partir del 5.

Hi ha molts concerts que criden l’atenció: el Quartet Gerhard, per exemple, fa dos concerts amb música de Xostakòvitx. S’han marcat el repte de tocar tots els quartets d’aquest autor en els pròxims tres anys.També el contratenor Philippe Jaroussky, que prepara un repertori d’autors molt variats, separats entre si per cinc segles. Il Giardino Armonico torna (no hi actuaven des del 2016) amb Albinoni, Vivaldi, però també Tarquinio Merula i Giovanni Legrenzi.

El festival s’inaugura amb Extinció amb el Cor Cererols i l’Agrupación Sr Serrano, que conviden que la música, “a més d’escoltar-se, també es pugui veure”, segons comenta Faura. La companyia de teatre integra al seu cinemalive la música de Joan Cererols (1618-1680) a la seva narració sobre l’explotació colonitzadora europea de fa segles i la relaciona amb l’espoli actual dels nous minerals per a aparells tecnològics. Unes altres peces en què la música cobra acció són el film Metròpolis (1927), de Fritz Lang, amb música en directe de Martín Matalón a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès i la companyia de teatre familiar La Maquiné, amb música de Frederic Mompou (Història d’una llavor).

Durant els 10 anys de direcció de Faura no s’han apujat mai preus, per fer al màxim d’accessible l’assistència al festival, que té un pressupost de 555.500 euros (un 77% el financen les Administracions). La majoria de les actuacions es programen a l’Espai Ter (de 700 localitats) per facilitar l’assistència als espectadors. Joventuts Musicals de Torroella (que programa concerts tot l’any, amb el festival com a punt culminant de la temporada) té 600 socis.