“Els Cinemes Albèniz tenen els dies comptats”

La ciutat de Girona tornarà a quedar sense un antic referent? Els Cinemes Albèniz, a menys d’un any de poder celebrar el centenari de la seva inauguració (el 15 d’abril del 1923), podrien tancar definitivament les portes. L’històric multicine, l’últim que queda ubicat al centre de la ciutat i darrer bastió de l’anomenada popularment “plaça dels cines”, podria tancar de manera imminent segons ha insinuat Josep Maria Pallàs, responsable de la programació dels Cinemes Albèniz al llarg de més de 44 anys i que ara es jubila.

“Cinemes Albèniz té els dies comptats”, ha declarat el veterà programador i relacions públiques, que hi ha treballat des del 1978, quan hi va entrar amb 21 anys i fent el que ha fet fins avui. “Ja no és divertit i com que no m’ho passo bé i ja no tinc al meu voltant els referents i companys de professió que tenia, plego”, confirma Pallàs.

Ell mateix, en una entrevista a aquest diari, ha volgut deixar clar sense dir-ho que la continuïtat del que ell considera “el millor cinema de centre de l’Estat espanyol” perilla. “Tots els cinemes que he deixat de programar han tancat...”, s’ha repetit al llarg de la seva trajectòria professional. Amb uns marcats tres punts suspensius, que són un silenci que diu molt.

I per si en quedava cap dubte, ell continua rematant-ho recitant el reguitzell d’equipaments que ell havia programat i que ja han passat malauradament a la història: Coliseu Imperial, Modern, els Plaça, Albèniz Plaça... i ara, com recalca, deixa de programar els Albèniz.

També, posant més llum a la foscor, Pallàs hi afegeix que no deixarà d’assessorar la programació dels Cinemes Roses, perquè en aquest cas hi té “un compromís i encara una molt bona relació personal” i, com puntualitza, ell creia en la voluntat de l’antic propietari, Ramon Regàs, que aquell cinema Albèniz seria perenne: “Jo vaig fer un cinema per sempre, em va dir Regàs, i jo sempre ho havia cregut. Fins ara.” Més clar, l’aigua.

Arran d’aquestes declaracions, el diari es va posar immediatament en contacte amb el gerent de la sala i amb l’actual propietari del complex, Juli Prat Gubau, sense obtenir-ne cap resposta, ni per confirmar ni per desmentir les declaracions de l’antic treballador de la casa.

Josep Maria Pallàs, en una llarga conversa en què ha posat sobre la taula les múltiples causes d’aquesta etapa crepuscular que viu el sector cinematogràfic i, en especial, el de l’exhibició (canvi d’hàbits arran de la pandèmia, entre altres factors que es resumeixen en l’entrevista adjunta), diu que l’última programació que ha deixat feta encara té com a pel·lícula de capçalera Jurassic World: Dominion i Lightyear, dues pel·lícules que malgrat l’èxit de públic no arriben ni a la meitat de les xifres d’espectadors de l’any passat ja en plena crisi.

L’antic Teatre Albéniz (l’accent tancat fa poc que el van canviar) es va obrir el 15 d’abril del 1923 i, des d’aleshores, tot i que hi programaven espectacles de revista i varietats, a més de cinema, ja es va convertir immediatament en un dels més populars de la ciutat. Als terrenys que havia ocupat el Circ Álvarez, va obrir les portes el Teatro Cine Albéniz, impulsat per la societat constituïda per Eduard Turón, Miquel Ferrer i Martí Regàs Catà, aquest últim emparentat amb l’arquitecte Enric Catà, que juntament amb Antoni Montseny va ser l’autor d’un edifici modernista i barroc que va ser inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El 1997 es va reconvertir en multicine, l’únic que es va voler mantenir al centre de la ciutat, però donant l’esquena a la “plaça dels cines”.