Cultura

Barcelona i Tossa per Dora Maar

La sala Artcurial de París subhasta les imatges que la fotògrafa surrealista va fer als anys 30 a Catalunya

Atreta per la modernitat de la República i per la singularitat dels edificis de Gaudí, la fotògrafa Dora Maar, pseudònim d’Henriette Theodora Markovitch, va viatjar a Barcelona el 1933. Va venir-hi sola i es va allotjar en un dels hotels més cars de la ciutat, l’Oriente de la Rambla. Membre dels cercles de l’avantguarda de París, on havia nascut el 1907, Maar va trepitjar molt carrer barceloní amb la càmera i en va captar l’ànima més popular, al mercat de la Boqueria, a la Barceloneta o a la plaça de toros de la Monumental. També va tenir temps per al seu estimat arquitecte i va fotografiar la Sagrada Família i el Park Güell.

La sala Artcurial de París subhastarà aquest dilluns i dimarts 750 clixés, repartits en 400 lots, de l’arxiu de Maar, d’entre els quals hi ha els testimonis de la seva aventura fotogràfica a Barcelona, i també a Tossa de Mar, que va visitar just després i on també va dirigir la mirada en la vida quotidiana de les seves gents marineres. El preu de sortida de cada lot oscil·la entre els 2.500 i els 3.000 euros.

Maar, exponent del surrealisme, mantenia llavors una relació amb el filòsof Georges Bataille. El 1936, molt poc abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, va conèixer Picasso al cafè Les Deux Magots de París i la seva vida va fer un gir de 180 graus.

Picasso (encara casat amb Olga Koklova, mare del seu fill Paulo, tot i que convivia amb Marie-Thérèse Walter, mare de la seva filla Maya) i Maar van viure un apassionat idil·li durant vuit anys, amorós però també intel·lectual. Tots dos compartien ideologia d’esquerres i el neguit pel daltabaix del conflicte bèl·lic espanyol. La fotògrafa va estar al costat del pintor malagueny durant tot el procés de creació del Guernica, i el va documentar (sense cobrar). D’aquest reportatge també se’n licitaran imatges a la sala parisenca.

Maar es va entregar incondicionalment al pintor, que la va deixar el 1943 per una altra dona, Françoise Gilot. La fotògrafa va caure en un pou profund de depressió i va haver de ser internada en hospitals psiquiàtrics, on la van sotmetre a tractaments amb electroxocs. Mai més va tornar a agafar la càmera. Es va aïllar al seu apartament de París i, oblidada per la majoria dels seus vells amics artistes, es va refugiar en la religió catòlica i la pintura. Va morir el 1997. Pocs anys abans es va deixar entrevistar per la historiadora i crítica d’art catalana Victoria Combalía, autora de la seva biografia de referència, dins la qual ressegueix amb detall la seva visita a Barcelona i a la Costa Brava.

Un Haring barceloní

L’artista Keith Haring va fer una estada de cinc dies a Barcelona el 1989, en què va crear el mural Todos juntos podemos parar el sida, la rèplica del qual llueix al costat del Macba. Al local Ars Studio, va deixar el seu talent en un altre mural, Acid, recentment declarat bé cultural d’interès local, i va fer una intervenció amb retolador en un frisbee del DJ Cesar de Melero que aquest dimarts la sala Artcurial treu a subhasta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.