Cultura

Patrimoni

Memòria banyolina

L’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany rep el fons de documents, plànols i fotografies del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat cabdal a la ciutat des de la seva fundació, el 1943

L’activitat cultural a la ciutat de l’estany des de la segona meitat del segle passat fins ara no s’entén sense el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles ( CECB ), una entitat fundada el 1943 que en els anys més grisos de la dictadura va fer el que va poder –i va ser molt, ateses les circumstàncies– per salvar i difondre el patrimoni local. Al Centre es deu, per exemple, la creació i gestió durant molts anys del Museu Arqueològic. Coincidint amb el trasllat de la seu del CECB de la Pia Almoina al Tint, el gros del seu arxiu acaba d’ingressar a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany –fa uns deu anys ja n’hi va entrar una petita part– i l’inventari corresponent (el cercador de documents i imatges del fons) es pot consultar a través d’internet.

Són 11,4 metres lineals de textos, plànols, il·lustracions i fotografies, un material que si bé correspon als anys d’història del CECB n’inclou també de dècades anteriors. La documentació (escrita o gràfica) explica activitats arqueològiques o seguiment d’obres que afectaven elements d’interès, deixa constància d’edificis i peces abans que les destruïssin, descriu com podia haver estat la comarca abans de decidir-ne els límits actuals... Resulta especialment rellevant la documentació sobre el castell de Porqueres, un recinte de gran interès històric que es va deixar perdre.

Els iniciadors d’aquella activitat eren un reduït grup de banyolins, amb formació científica o humanista, en el marc de la Renaixença, assenyala la presidenta del CECB, Roser Masgrau. “El fons és d’una riquesa molt important”, resumeix la directora de l’arxiu, Núria Batllem.

Entre el material que més crida l’atenció hi ha el còdex d’un tractat de filosofia de Boeci, del segle XIV i l’original de A mos amichs de Banyolas, el poema que Jacint Verdaguer va dedicar el 1884 a Pere Alsius, Joaquim Hostench, Dolors Monserdà i Josep i Joan Gou. També, la sèrie de quaranta fotografies de l’inventari de masies del Pla de l’Estany que el 1927 van fer Jaume Butinyà (primer president del Centre) i Francesc Figueras, que amb Josep Maria Corominas estan considerats el nucli fundador del CECB.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.