Cultura

I el futur serà fantàstic

L’editorial Raig Verd amplia la seva oferta amb dos nous segells, Indòmita, de literatura juvenil, i Duna, dedicat al gènere fantàstic, amb coedició amb Mai Més

Indòmita aposta per la literatura juvenil que ajudi a desenvolupar el pensament crític del lector
Duna i Indòmita personalitzaran el disseny de cada títol per afavorir el llibre d’autor

Els lectors, autors i editors de literatura de gènere, com ara històric, negre, policíac, fantàstic, ciència-ficció, terror, romàntic, etcètera, sempre s’han mogut entre l’orgull de la marginalitat –que crea clans de fans que s’identifiquen entre la massa amb un somriure– i la reivindicació de la qualitat literària que aquests gèneres tenen en una proporció similar a la dels llibres generalistes. Perquè, tot i que hi ha grans obres de gènere, el món acadèmic, tradicionalment, les ha menystingut. Tampoc cal demanar permís a ningú per existir. Es publica el que es vol i el mercat dirà. Això, si més no, sembla que és el que tot d’editors, lectors i fans del gènere estan pensant els darrers anys, tenint en compte que cada cop hi ha més editorials i festivals i llibreries i autors que es dediquen a cultivar aquests gèneres.

En concret, ara hi ha una expansió amb tres que solen anar plegats: la ciència-ficció, el terror i la fantasia. “Els amants dels gèneres fantàstics estem d’enhorabona, cada vegada som més editorials i això fa créixer encara més els lectors, sobretot després d’una època amb poques novetats, ni d’autors locals ni de traduccions”, comenta Judit Terradellas, editora de Mai Més. “Vivim una fase de normalització que neix de factors com ara que som una generació d’editors que hem llegit d’una manera natural i sense cap mena de prejudici aquests gèneres i que cada cop hi ha més actors afegits, com els festivals i les i llibreries especialitzades”, hi afegeix.

Tot plegat ve a tomb perquè l’editorial Raig Verd amplia la seva oferta literària amb dos nous segells. Un és Duna, que Laura Huerga –editora de Raig Verd– coeditarà amb Sergio Pérez i Judit Terradellas, de l’editorial Mai Més, especialitzada en fantàstic. La relació entre totes dues editorials parteix de la publicació en català que van fer el novembre passat de Dune, de Frank Herbert. “Després de Dune, vam començar a pensar a fer tantes coses que ja no tenia sentit la coedició i era millor crear un segell amb entitat pròpia”, explica Sergio Pérez.

“Duna expressa la unió de les dues editorials en allò que tenim en comú, perquè totes dues publiquem llibres de gènere i alhora apostem per una literatura obertament inquisitiva, feminista, ecologista i amb un clar compromís amb la justícia i la igualtat social; seran llibres més imprescindibles del gènere que clàssics”, explica Laura Huerga.

Duna publicarà sis títols l’any, obres mestres que han donat forma al cànon i alhora d’altres que marquen les línies de trencament amb aquest; en tots els casos, obres que són lectures de referència dins i fora del gènere.

El següent títol ja quadra amb aquests propòsits: la trilogia de La Fundació, d’Isaac Asimov, amb traducció d’Octavi Gil i il·lustracions de Guillem Pongiluppi. Altres títols previstos són El messies de Dune, de Frank Herbert, que continua el cicle Dune, que encapçala les llistes de millors obres de tots els temps; La nit de l’esvàstica, de Katharine Burdekin, que anticipa la Segona Guerra Mundial i és referent del 1984 d’Orwell; Cita amb Rama i La fi de la infància, d’Arthur C. Clarke, i Un món resplendent, de Margaret Cavendish, precursora de la ciència-ficció i l’única utopia escrita per una dona al segle XVII.

“Obres atemporals que podrem llegir en edicions especials, acurades i treballades com a projectes individuals atorgant al títol en qüestió la importància que mereix; això ens permetrà proposar una imatge personalitzada per a cada llibre, on els artistes que treballin cada projecte el distingiran també com a llibre d’autor”, explica Sergio Pérez. Per tant, Duna “crearà una biblioteca de llibres essencials, en alguns casos, clàssics, en d’altres, de culte, que són i seran referents en la literatura de gènere”.

Una joventut indòmita

Raig Verd, però, també presenta un altre projecte, el segell Indòmita de literatura juvenil, que dirigeixen Mariló Álvarez i Laura Huerga. En aquest cas està previst publicar quatre llibres l’any, per a lectors d’entre 12 i 16 anys, “tot i que això és molt relatiu”, i també mantenint el caràcter individual. “No hi ha un disseny de col·lecció perquè ens els prenem com a llibre objecte i cada títol rebrà un tractament personalitzat; no seguirem la tendència de mantenir un disseny que els identifiqui com a grup”, afirma Huerga, que aposta pel llibre de fons i evita “publicar novetats que es trepitgin”.

Indòmita es nodrirà d’obres clàssiques i contemporànies, traduccions i originals en català i de qualsevol gènere literari. “L’ideal seria trobar originals, però de moment ens està sent més fàcil traduir obres ja publicades; rebem molts originals, però no prou de juvenil; primer ens hauran d’ubicar en aquesta franja, tot i que ja tenim alguns autors que ens estan fent propostes”, assegura Álvarez.

Aquest segell, que tindrà uns preus ajustats, compta amb un sistema de subscripció similar al de Raig Verd, on els subscriptors rebran tres llibres l’any i obsequis a canvi d’una quota mensual.

“Des de petits comencem a qüestionar-nos com funciona la nostra societat i per què ho fa d’aquesta manera. L’adolescència és un moment de descobriment, de cerca d’alternatives, però també de curiositat, d’inconformisme i de ganes de canviar el món. Els llibres d’Indòmita estan pensats per acompanyar el jovent en aquest nou camí, i posen l’accent a fer-los descobrir altres realitats i ajudar-los, així, a desenvolupar un pensament crític”, explica Laura Huerga.

Els primers títols d’Indòmita s’emmarquen en la literatura fantàstica, podria semblar que de manera coherent amb la tendència, però no és així. “Els primers són fantàstics perquè són els que més en agradaven, però altres seran de literatura realista”, assegura Àlvarez. El primer serà El castell ambulant, de Diana Wynne Jones –amb traducció de Bel Olid i il·lustracions de Marina Vidal–, que “es va publicar el 1986 i no s’ha deixar de reeditar des d’aleshores, tot i que en català fins ara no el teníem; aquest és un clàssic, però la majoria dels títols que publicarem seran contemporanis”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.