Música

Crònica

Iggy contra les cadires

Dels Stooges van sonar fins a 8 temes, sobre un repertori de 17, sense cançons dels anys 80 i 90

És gai­rebé anti­na­tu­ral un con­cert d’Iggy Pop amb el públic asse­gut, però així són els mànagers i les seves estra­nyes clàusu­les. Pot­ser perquè Iggy Pop venia d’actuar en llocs tan solem­nes com el Tea­tro Real de Madrid, al Guíxols Arena de Sant Feliu també s’hi van posar cadi­res, aquest diven­dres en una de les grans nits del Fes­ti­val de la Porta Fer­rada . Però, després d’una breu intro­ducció ins­tru­men­tal –el tema Rune, de Nove­ller, el pro­jecte de la sofis­ti­cada i efec­tiva gui­tar­rista del grup, Sarah Lips­tate, armada amb un arc com si fos Jimmy Page–, Iggy va sor­tir a escena per can­tar la tre­pi­dant Five foot one, de New values (1979), del qual també va inter­pre­tar poc després The end­less sea, i el públic va embo­gir al moment: ona­des d’espec­ta­dors de les files poste­ri­ors van dei­xar la seva cadira i, com si anes­sin a pren­dre la Bas­ti­lla en massa, es van diri­gir al davant de tot per estar ben a prop de la Iguana. Magnífica escena, si no fos perquè hi havia gent que havia pagat uns 60 euros per seure a les pri­me­res files i poder veure millor el con­cert i van aca­bar amb una mura­lla humana al davant. Però Iggy i el seu públic són com fenòmens de la natura: incon­tro­la­bles.

Va ser un con­cert, com la resta d’aquesta gira, mar­cat per tres prin­ci­pis: una presència tes­ti­mo­nial de l’últim disc d’Iggy, Free (2019), repre­sen­tat per la dramàtica Loves Mis­sing al prin­cipi i James Bond (“She wants to be your James Bond”) i la curta cançó homònima, en què diu poc, però ho diu tot: “Vull ser lliure”; una impor­tant presència dels seus pri­mers dis­cos en soli­tari, els de finals del 70 en plena explosió punk, con­cre­ta­ment The Idiot (1977), amb Sis­ter Mid­night i Mass pro­duc­tion for­mant un bloc; Lust for life (1977), també amb la cançó del mateix títol, impul­sada per la banda sonora de Trains­pot­ting (1996) seguida de Pas­sen­ger, con­ver­tida en el seu gran èxit, amb tot el públic fent els cors; i com a ter­cer i fona­men­tal prin­cipi, la presència ingent de temes de The Sto­o­ges, el grup on va néixer la lle­genda d’Iggy ara fa mig segle. Dels Sto­o­ges van sonar fins a 8 temes, sobre un reper­tori total de 17: TV Eye, la pri­mera, recu­pe­rada de l’apoteòsic Fun House (1970), del qual també van sonar en els bisos Down on the street i el tema titu­lar, amb la sòlida secció de vent del sep­tet actual de Pop, for­mada per Corey King (trombó) i Leron Tho­mas (trom­peta), fent les fun­ci­ons hura­ca­na­des dins del mur de so del grup que en el disc assu­mia el saxo­fo­nista Steve Mackay. De Raw Power, l’últim epi­sodi de la tri­lo­gia clàssica del grup, Iggy va triar les apo­calípti­ques Death trip, Gimme dan­ger i, com a gran clo­enda de la nit, Search & Des­troy. Això sí, res com­pa­ra­ble a la recepció entu­si­asta per part de tot, abso­lu­ta­ment tot el públic, que va tenir el clàssic I wanna be your dog: enorme boge­ria col·lec­tiva i canina! Prèvia­ment, Iggy va pre­sen­tar la seva cançó favo­rita dels Sto­o­ges, I’m sick of you, d’aquells temps en què era jove, pobre i brut. Això últim, va dir, encara ho és.

I així, sal­tant-se a la torera tres dècades com­ple­tes de la seva pro­ducció, va transcórrer un con­cert bru­tal­ment esplèndid, de poc més d’una hora i mitja ben apro­fi­tada, en què Iggy va ves­tir durant alguns minuts una jaqueta negra al prin­cipi i una altra de cuir més enda­vant sobre el seu tors nu, que va ser el seu ‘ves­tu­ari’ prin­ci­pal, amb les arru­gues i les cica­trius d’una vida intensa al des­co­bert. Ningú fa volar el micro com ell, ningú (ens) diu ‘mot­her­fuckers’ amb tanta elegància i sim­pa­tia. Després d’haver-nos fet sen­tir el perill de l’autèntic rock’n’roll, va aca­bar el con­cert pas­se­jant-se sol per l’esce­nari i llançant petons a l’aire. Fins la pro­pera, Iggy, t’esti­mem!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia