Cultura

Fer coses pot ser ben dolç

Dotze personalitats de tot d’àmbits culturals, nascudes a l’estiu, comenten els seus projectes i fan recomanacions

Les vacances d’estiu és l’època del, com diuen els italians, dolce far niente; és a dir, del plaer de no fer res. Ho és i no li traurem mèrits, però fer alguna activitat d’oci o cultivar l’intel·lecte també pot ser dolç i agradable com una fruita madura. Per aconseguir bones recomanacions hem demanat a dotze personalitats del món de la cultura que aconsellin una obra de teatre, un llibre, un disc, una exposició, una pel·lícula... El que vulguin.

A més, els hem preguntat quins projectes tenen entre mans, que sempre va bé de saber. I per lligar-ho tot com una bona salsa, els hem triat amb una característica: que fossin nascuts a l’estiu. Nascuts per suar, nascuts per pensar i per crear, nascuts per recomanar.

Miquel Abras, músic (18 d’agost del 1977)
1. Des del juny estic fent concerts de presentació del meu disc Vint anys fent camí, i també faig versions amb el grup The Best Of i el duet Chihiro & Totoro. I quan puc me’n vaig de guitarrista amb Toni Cayena. Fa tres setmanes que faig concerts cada dia. Potser és l’any que més he tocat. El dia del meu aniversari tocarem amb The Best Of a la festa major de la Bisbal, el meu poble. Platja? Ara hi ha massa gent. Prefereixo anar-hi al maig i al juny o ja al setembre.
2. Ara estic llegint les memòries de Dave Grohl (Nirvana, Foo Fighters), The Storyteller. Historias de vida i música, amb grans anècdotes de quan era jove i desconegut. També recomano Bailar con la soledad, un llibre de José María Rodríguez Olaizola que parla dels avantatges que té la soledat quan és buscada, no forçada.
Toni Albà, actor (13 d’agost del 1961)
1. Visc en una masia a Vilanova i la Geltrú i l’estic preparant perquè hi puguin anar grups de teatre, música, del món de l’esport o d’empreses perquè hi puguin estar uns dies, una setmana o més, i fer-hi creació, reflexió, cursos... I estic mirant d’anar de gira amb els espectacles de la meva companyia. Tenim un repertori molt variat. Tinc vuit monòlegs meus: L’ombra, L’audiència i-real, D’onquion, Ser o no res, Opus operandi, Bufonant, AbdiK.O. i Atac de ràdio. Amb la companyia Toni Albà faig Ossos, Histèria, any zero, Brots i Desexperats.
2. Proposaria un vodevil que es diu Cunyades, un espectacle escrit per Ramon Grau, el que es va inventar Nissaga de poder. Ell mateix ha dirigit aquest espectacle amb Jordi Ríos, Àngels Bassas, Fermí Fernández i Mònica Pérez. És molt divertit! Estan fent bolos.
Joan Enric Barceló, músic (22 d’agost del 1981)
1. Des del juny estem gravant el nou disc d’Els Amics de les Arts. De portes enfora aquest sembla un estiu poc actiu per al grup, perquè només hem fet un concert, a Pedralbes, però aquests són els estius en què treballem més. També estem en plena preproducció del musical Pares normals, que començarem a assajar al setembre, quan tornem de tocar a Nova York, Washington i Mont-real.
2. M’han sorprès dues pel·lícules del director grec Yorgos Lanthimos, Canino (2009) i Langosta (2015), que són com distopies que tenim molt a tocar. I un disc que m’ha remogut molt és Segona florada, de Pau Riba i l’Orchestra Fireluche. És una bomba absoluta, per escoltar amb atenció. Cada disc té una història i la d’aquest és molt potent: no el pots desvincular del moment vital de Riba quan el va gravar.
Joaquim Carbó, escriptor (24 d’agost del 1932)
1. El 14 de setembre sortiran en un sol volum dues novel·les breus: L’ascens de Daniel Bastida i La caiguda de Daniel Bastida. Comanegra continua, amb tot d’autors diferents, el cicle novel·lístic Temps obert, de Manuel de Pedrolo. També al setembre, l’editorial Pagès em publicarà Un altre tròpic, un recull de narracions, la majoria inèdites. I, encara sense títol ni editor, estic enllestint una novel·la d’aventures que passen a l’Àfrica negra.
2. El dia 24 faré 90 anys i a casa, d’ençà la pandèmia, per por i per prudència, hem deixat de banda el plaer d’anar al teatre. Em sap molt greu perdre’m el Romeu i Julieta, que fan al Poliorama, i Final de partida, del gran Beckett, al Romea. Però sí que puc recomanar una novel·la, Sentimental, d’Albert Mestres. Ens fa viure una història d’amor a la Barcelona de finals del segle XIX. Quina emoció em provoca trepitjar les pedres velles d’uns carrerons on vivien tantes i tan diverses personalitats que van contribuir a la formació intel·lectual i artística de la ciutat!
Judith Colell, cineasta (14 de juliol del 1968)
1. Aquest estiu sobretot descansaré. Encara estic presentant la pel·lícula 15 horas en alguns llocs i després faré una ruta per Praga, Viena i Budapest amb els meus fills. A finals d’estiu aniré a Grècia a rodar una peça de tres minuts en un centre de refugiats, un projecte amb Blanquerna, la meva universitat. Els altres quinze dies descansaré: miraré sèries i pel·lícules, llegiré llibres i poca cosa més. 2. Recomanaria un llibre de periodisme literari que es diu Titulars i reserves, de Josep Lluís Micó, publicat per l’editorial Saldonar. Són petites històries reals que semblen de ficció. Està escrit a partir de moltes entrevistes. Estic treballant per dur al cinema una d’aquestes històries, Consells per tallar una ceba sense plorar, sobre una família que es trasllada a viure a un petit poble durant la pandèmia.
Josep Maria Fonalleras, escriptor (26 de juny del 1959)
1. Mira, no ho sé, alguna escapada curta, algun concert, una sortida en una barca literària –que es diu La Tritona, i ho organitza Vitel·la– on llegiré fragments dels meus llibres, i després preparar una conferència sobre literatura i fotografia i anar escrivint i fent apunts i esquemes d’una cosa que preparo i que encara no sé ben bé què serà.
2. És un bon moment per veure l’exposició de Turner al MNAC, no solament perquè ens parla de vaixells i de mar, sinó, sobretot, de llums i d’ombres. I, posats a dir, més foscors i més nitideses, com ara l’esplèndida edició de l’obra completa de Rosselló-Pòrcel que ha fet l’editorial Barcino. Amb aquests versos fulgurants: “Tota la meva vida es lliga a tu / com en la nit les flames a la fosca.”
Raquel Gámez Serrano, escriptora (13 de setembre del 1973)
1. Després d’organitzar el festival Creixell.crims, maldava per aturar-me, recuperar el meu espai, la meva gent i gaudir d’aquest paradís d’aigua turquesa que tenim a la Costa Daurada. Han estat cinc mesos intensos. Com que soc una dona inquieta, no sé practicar el dolce far niente. Temps de repòs vol dir fer tot allò que em prediqui el cos sense consultar el mòbil. Llegir i escriure per endavant.
2. Al setembre, Pagès publicarà Malabèstia, l’obra amb què vaig guanyar el premi Ferran Canyameres; per tant, em cal agafar alè per a la promoció. A banda, tinc dos projectes per a aquest hivern força estimulants. La recomanació la tinc clara: Morts, qui us ha mort?, d’Iñaki Rubio, publicat per Comanegra. Un text que em va sacsejar com feia temps que no ho feia una lectura.
Isaki Lacuesta, cineasta (8 de juliol del 1975)
1. Em temo que en les feines vocacionals no tenim gaire clars els límits entre vacances i treball. Aquest estiu aniré a presentar una instal·lació sobre censura espanyola a Sant Sebastià, recorreré alguna cova, rodaré alguna escena en alguna selva portuguesa, escriuré i nedaré, o al revés. Anirem veient què passa.
2. Recomano visitar exposicions com ara les de Turner al MNAC, Duras a la Virreina, Ruth Orkin a Tabakalera i la de Vicente Escudero a Granada. Concerts de Maria Arnal, La Ludwig Band i Albert Pla. I per llegir, tornar a Pessoa i Machado, escoltant el nou disc de Perrate.
Gerard Marsal, músic (25 d’agost del 1975)
1. Fins al 21 d’agost estem en el procés de creació d’El dia que va morir l’últim panda, un treball de Projecte Ingenu, que estrenarem a Fira Tàrrega. Tenim 15 dies de repòs, fins al 5 de setembre i farem astroturisme a Prades, una de les zones protegides de cel fosc més gran de tot Europa. Vaig fer la direcció artística d’una instal·lació que ja s’ha estrenat, però no he pogut compartir-la amb la família. També tinc altres feines pendents per a aquests dies: nosaltres som temporers de la cultura, sempre saltant d’un camp a un altre buscant feina!
2. Sovint em deixo persuadir amb el llibre del filòsof Byung-Chul Han La expulsión de lo distinto. Es pot anar llegint a trossos. I rellegint-lo. És un assaig que, com qualsevol dels altres títols d’aquest filòsof nascut a Seül, és bo de tenir a les mans. També recomano, és clar, anar a la Fira Tàrrega a principis de setembre. Jo hi vaig des que tinc carnet de cotxe, pràcticament. Aconsello comprar entrades per al que interessi i sigui de pagament. Si no, és difícil trobar-ne.
Jo Milne, artista (5 de juliol del 1966)
1. Quan era petita, a l’estiu només volia escapar-me a la platja, però aquest any tinc ganes de fer-ho al taller i passejar al camp o anar a sopar amb amics i familiars.
2. Però aprofitant la Barcelona abandonada als guiris i rica en aire condicionat, també tornaré a la intrigant Imatges buides, d’Oriol Vilapuig, i a la gran exposició de Marguerite Duras a La Virreina, que em fascina per les seves múltiples facetes. També recomanaria les exposicions de Teresa Lanceta i Cynthia Marcelle al Macba per les seves visions fresques i punyents! I per viatjar des de casa, El vernissatge, un projecte ric i complex també regit per dones fortes; i per llegir, The Web of Meaning, de Jeremy Lent, que encara em té entrellaçant idees i estructures.
Bet Miralta Clusellas, actriu i creadora escènica (estiu del 1964; no vol revelar la data exacta)
1. Aquest estiu estem preparant l’experiència La grUtesca, per a Fira Tàrrega; no en volem dir espectacle. Hem anat encadenant residències –la setmana passada érem al Municipal de Girona– per provar l’acció amb el públic. Comptem que tindrem uns dies de pausa, abans no anem al Centre Cívic de Porqueres a fer l’ultima estada artística, abans de l’estrena. És el resultat d’una recerca que parteix de l’Hivernem, del 2020. No tenim gens clar què farem per descansar, però això és un bon símptoma.
2. Hi ha un llibre, El conocimiento perdido de la imaginación, de Gary Lachman, que vaig reprenent a batzegades. Recomano llegir-lo en una platja ben tranquil·la i silenciosa. L’aire de mar o de riu, d’aigua que circula, allibera tensions.
Sílvia Muñoz d’Imbert, historiadora i crítica d’art (3 de setembre del 1973)
1. Cada vegada soc més partidària d’aprendre a no fer res i no sentir-me obligada a viatjar. Per motius familiars, a més, si surto faig petites escapades. Un dels meus llocs habituals és Altafulla –recomano la visita al nucli antic i a la Vil·la romana dels Munts– i, darrerament, el Pla de l’Estany.
2. Recomanaria l’aposta valenta que ha fet l’Ideal Centre d’Arts Digitals per reivindicar l’obra de Jordi Pericot i llegir l’art cinètic com un antecedent del digital, a més del seu caràcter social i reivindicatiu. També faria especial esment de l’exposició dedicada a Amèlia Riera a La Virreina, a cura de Pere Pedrals. Tots dos, companys de generació, són grans mons per descobrir i comprendre, no només en clau històrica, sinó com a llavors de present i inspiració de futurs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.