Cultura

Joanna no va ballar

Kool & The Gang sempre han tingut un cert conflicte entre les cançons amb què el grup va triomfar als anys vuitanta, incloses balades pop com ara Joanna i Cherish, i el so més contundentment funk amb què la banda es va consolidar als setanta, quan el seu orientalista Open sesame va ser inclòs a la banda sonora de Saturday night fever i a les discoteques del Bronx es ballava el seu Jungle boogie, que Tarantino va recuperar a Pulp fiction.

Dissabte, en la seva actuació al Guíxols Arena, dins del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, el baixista Robert Bell (Kool) i la seva banda van prescindir totalment de Joanna i Cherish –que sí que constaven inicialment en el repertori– per agafar el soul train a tota màquina, en un concert que havia de durar uns 90 minuts i que no va arribar als 75, però que va ser gloriós.

Després d’una introducció instrumental, la banda va obrir foc amb temes relativament tranquils com ara Fresh, Too hot i Take my heart, que anaven guanyant en groove i intensitat rítmica a mesura que s’acostava el nucli central del concert, amb projectils com ara Let the music take your mind, Open sesame, Funky stuff, Jungle boogie i Hollywood swinging, aquestes tres últimes incloses en el seu quart disc d’estudi, Wild and peaceful , publicat fa gairebé mig segle. Entre els nou músics de la banda, va destacar, a part del baix poderós del fundador Kool, una imponent secció de vents, i cadascun dels seus quatre membres –trompeta, trombó, dos saxos en algun tema– va tenir el seu moment de lluïment. I entre tots va brillar, també per simpatia i força escènica als seus 69 anys, el trompetista Michael Ray, que potser per haver tocat durant molts anys amb el guru jazzístic Sun Ra, gran amant de la iconografia egípcia, va aparèixer amb un barret de faraó que feia patxoca.

Per a la recta final van quedar els grans èxits: Let’s go dancing –amb els seus aires jamaicans–, Ladies night, Get down on it i, com a únic bis després d’un llarg i virtuós solo de bateria, la imprescindible Celebration, el tema que tothom esperava i que va deixar el públic amb ganes de ballar més, però els músics ja eren fora, rumb cap als camerinos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.