Arts escèniques

Crònica

República Tàrrega

Fira Tàrrega té una estranya connexió amb el món. És evident que es mira i escolta el que està passant artísticament i políticament però procura mantenir estable la seva plataforma de connectar artistes, programadors i, sobretot, públic. Com en tota República, en aquesta de Tàrrega, hi ha d’haver excepcions. Com en l’edició del 2020, anul·lada per la pandèmia (i que li van donar via exportant funcions a altres poblacions i dates). O la del 2021, en què la fira d’arts al carrer va haver de restringir espectadors a espais semioberts per garantir un cert control pandèmic. Aquest any han tornat els càmpings, les actuacions obertes, els espontanis. I quan s’ha mort la Reina d’Anglaterra (DEP) el brogit multicapes ha continuat pràcticament sense canvis.

L’agraïment de Tàrrega a Comediants que es va deixar enredar per fer una fira pràcticament acabats de sortir de la dictadura de Franco és immensa. Per això, aquest 2022 en que la companyia ha decidit tancar la trajectòria de 50 anys voltant pel món (per cert, coincideixen pràcticament, amb l’efemèride i decisió els de L’Estaquirot) els van retre un homenatge dijous, en el primer vespre de Fira. Joan Font, director de Comediants, a 10 minuts de l’acte passejava tranquil pel carrer Major saludant i abraçant. I, mig despistat, preguntava on queia la plaça Comediants amagada entre dos carrerons una mica per sota de la plaça de l’Ajuntament.

Amb més de mil professionals inscrits, Fira Tàrrega és una cita clau de negoci de les arts escèniques. Aquest migdia, per exemple, es recupera els lunch meetings que serveixen perquè les companyies amb capacitat de projecció internacional es trobin, distesament, amb els programadors que els poden obrir portes més enllà dels Pirineus.

A l’hora que els Comediants rebien el càlid homenatge (amb la distinció que dona la Coordinadora estatal de fires d’arts escèniques), Carla Rovira feia el segon passi d’Exit through from the gift shop: una artista que obre en canal un record dolorós de l’embaràs, amb emoció i sense sentimentalisme. Balla amb l’ombra d’un monstre a la República de Tàrrega. Capítol 1.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera